4/09/2008

Istanbul, ciutat i records d'Orhan Pamuk

Istanbul és antiga i és nova, és grisa i està plena de vida, és preciosa i és detestable, Istanbul és Orhan Pamuk i Orhan Pamuk és Istanbul, no ho dic jo, ho diu ell, tampoc li cal dir-ho doncs aquest llibre de manera implícita també ens ho diu. Istanbul no és un llibre fàcil, jo he tardat bastant de temps en llegir-lo (de fet entre mig he llegit diversos llibres), doncs has de parar-hi molta atenció per captar tot el que Pamuk vol expressar i això va fer que fos un llibre horrible per llegir al metro, però finalment vaig trobar els moments per llegir-ho i em va agradar. No és un llibre ni distés, ni lleuger, és intens, profund i dens. Mentre llegeixes quedes immers dins Istanbul, de l'Istanbul de la segona meitat de segle vint., en canvi constant i intentant deixar enrere la glòria passada d'un imperi que ja no existeix, deixant enrere la imatge exòtica que els occidentals tenien de la ciutat mentre és va creant la imatge que Atatürk volia per a la seva república laica. A Istanbul trobem desenes d'imatges de la ciutat recopilades per l'autor, les imatges dels occidentals que la van visitar en segles anteriors (principalment francesos i anglesos), la imatge dels historiadors de la ciutat a qui Pamuk admira (i de fet se'n considera un d'ells), dels poetes turcs, però principalment la imatge d'un nen que va creixent fins arribar a l'edat adulta, el propi Orhan Pamuk . Aquest nen és com Istanbul i canvien de manera semblant però en escales de temps diferent, i a mesura que el nen va creixent Istanbul als seus ulls va canviant i la percepció que jo tenia de la ciutat també. A mesura que vas llegint el llibre vas coneixent poc a poc Istanbul, els noms et comencen a ser familiars, els seus barris, els seus vapors, els posts, el Bòsfor, i tot es torna familiar. He finalitzat el llibre amb moltes ganes de visitar Istanbul, de caminar pels seus carrers, que segur que no son els mateixos que apareixen al llibre, però tampoc són els del llibre els que van encisar a occident durant segles. Istanbul és una ciutat viva, sotmesa encara a dia d'avui al canvi, un canvi que l'allunya del seu passat però que li confereix un nou caràcter fruit de la seva herència i els seu desig de futur. Publicada per Bromera dins la col·lecció L'eclèctica, seria una edició correcta si no fos perquè està plena d'errors tipogràfics i alguna falta d'ortografia, espero que ho hagin arreglat. De totes maneres crec que no hi ha millor manera d'introduir-se a Istanbul (bé, anant-hi és millor, és clar).

Orhan Pamuk
Publica un comentari a l'entrada

Istanbul, ciutat i records d'Orhan Pamuk

Istanbul és antiga i és nova, és grisa i està plena de vida, és preciosa i és detestable, Istanbul és Orhan Pamuk i Orhan Pamuk és Istanbul, no ho dic jo, ho diu ell, tampoc li cal dir-ho doncs aquest llibre de manera implícita també ens ho diu. Istanbul no és un llibre fàcil, jo he tardat bastant de temps en llegir-lo (de fet entre mig he llegit diversos llibres), doncs has de parar-hi molta atenció per captar tot el que Pamuk vol expressar i això va fer que fos un llibre horrible per llegir al metro, però finalment vaig trobar els moments per llegir-ho i em va agradar. No és un llibre ni distés, ni lleuger, és intens, profund i dens. Mentre llegeixes quedes immers dins Istanbul, de l'Istanbul de la segona meitat de segle vint., en canvi constant i intentant deixar enrere la glòria passada d'un imperi que ja no existeix, deixant enrere la imatge exòtica que els occidentals tenien de la ciutat mentre és va creant la imatge que Atatürk volia per a la seva república laica. A Istanbul trobem desenes d'imatges de la ciutat recopilades per l'autor, les imatges dels occidentals que la van visitar en segles anteriors (principalment francesos i anglesos), la imatge dels historiadors de la ciutat a qui Pamuk admira (i de fet se'n considera un d'ells), dels poetes turcs, però principalment la imatge d'un nen que va creixent fins arribar a l'edat adulta, el propi Orhan Pamuk . Aquest nen és com Istanbul i canvien de manera semblant però en escales de temps diferent, i a mesura que el nen va creixent Istanbul als seus ulls va canviant i la percepció que jo tenia de la ciutat també. A mesura que vas llegint el llibre vas coneixent poc a poc Istanbul, els noms et comencen a ser familiars, els seus barris, els seus vapors, els posts, el Bòsfor, i tot es torna familiar. He finalitzat el llibre amb moltes ganes de visitar Istanbul, de caminar pels seus carrers, que segur que no son els mateixos que apareixen al llibre, però tampoc són els del llibre els que van encisar a occident durant segles. Istanbul és una ciutat viva, sotmesa encara a dia d'avui al canvi, un canvi que l'allunya del seu passat però que li confereix un nou caràcter fruit de la seva herència i els seu desig de futur. Publicada per Bromera dins la col·lecció L'eclèctica, seria una edició correcta si no fos perquè està plena d'errors tipogràfics i alguna falta d'ortografia, espero que ho hagin arreglat. De totes maneres crec que no hi ha millor manera d'introduir-se a Istanbul (bé, anant-hi és millor, és clar).

Orhan Pamuk

Back to Top