Scrubs, la millor comèdia

Hi ha un punt d'inflexió a la vida de tot ésser viu, aquests moments suposen un repte per l'individu i es tracta d'un fet crític que només pot tenir dos conseqüències: victòria aplastant o fracàs i escarni públic. Bé doncs, un d'aquests moments el vaig viure fa uns mesos. No recordo exactament si era finals de maig o bé principis de juny, bé la situació era la següent. Se'n havien acabat els capítols de LOST, ens havíem polit la 3era temporada i fins al febrer no tornaven. L'Scofield i en Burrows ja no donaven per més i havíem d'esperar fins al setembre per saber quin era el destí dels germà més llest i el germà més garrulo de la tele (com DeVito i Schwarzenegger, però en aquest cas el llest també és el guapo). No vaig saber dosificar els capítols de Heroes i les ànsies per saber quin era el destí d'en Hiro Nakamura ens va forçar a veure fins a tres episodis seguits en algunes nits d'oci pur, resultat: a esperar la 2a temporada fins al setembre. Crisis! Davant l'orfandat de consum televisiu vaig fer un exercici de recerca a la xarxa i vaig sentir veus que deien: Scrubs.

Scrubs és una comèdia creada per Bill Lawrence, un dels co-creadors d'Spin City, una altra gran sèrie. La sèrie que vam descobrir, i que ha esdevingut amb el temps fonamental, tracta sobre la vida de tes estudiants de medicina en arribar com a interns a un hospital i la seva evolució al llarg del temps, i no, no te res a veure amb Anatomia de Grey. Jo pensava que després de Friends no tornaria a trobar res tan perfecte i que em fes riure tant, però en molts aspectes Scrubs arriba a superar a Friends, a més te uns toques a l'estil L'Imperdible Parker Lewis, una sèrie que vaig trobar genial quan era un crio (a dia d'avui emessa dintre de 3XL.cat). La seria la van passar per Canal+ i actualment diria que la fan a Cuatro. També sembla ser que hi ha alguns programes que et permeten baixar arxius compartits de la xarxa, com pelis, o música, bé no ho tinc gaire clar, però en aquest lloc sembla que hi ha totes les temporades fins la 5a en castellà, i la 6a en anglès subtitulada en castellà. Per tant, si no teniu res millor a fer, doneu-li una oportunitat al Dr. John Dorian, la Dra. Elliot Reid i al Dr. Chris Turk i em dieu que tal.

Scrubs

Comenta o mor!

Davant la manca d'interactivitat amb qui llegeix aquest blog, menció apart mereixen individus com en Yeral que comenta massivament (i s'agraeix). He decidit amenaçar als lectors per incitar la crítica, el comentari i la interacció. Per això he perdut el temps fent aquesta icona amb el jeto d'en Robert De Niro a Taxi Driver en ple moment àlgid "Are you talking to me?". Si et vols sumar a aquesta iniciativa (si tens un blog de blogger, a més no hi he arribat) només cal que copiïs el següent codi i l'afegeixis a la teva barra lateral:

<a href="http://fonamental.blogspot.com/2007/10/comenta-o-mor.html"><br /><img style="position: fixed; bottom: 0pt; right: 0pt; display: block; text-indent: -999em; text-decoration: none; width: 180px;" src="http://img248.imageshack.us/img248/8937/comentaej3.png" /><br /></a>


Així doncs... comenta o mor!

La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón

El meu últim Best Seller, així amb amb majúscules, havia estat Los Pilares de la Tierra, que no està mal, però no és l'obra mestra que tothom diu que és, doncs com deia un profe meu de l'insti, la qualitat del treball no es valora pel seu pes en paper. Doncs em van regalar La SombraViento del (editat per Planeta), perquè jo sóc una mica snob i una mica imbècil de vegades, massa freqüentment i tot, i això de comprar llibres perquè tothom diu que són boníssims doncs mai m'ha acabat de convèncer (Los Pilares de la Tierra en te part de culpa). Però vaig començar a llegir el llibre de Carlos Ruiz Zafón i... Mare de Déu Senyor, però que ben escrit que està! Aviam, la història és el que és i res més, i és prou entretinguda com per enganxar-te tota l'estona, excepte els dos primers capítols, però crec que m'ha passat amb tots els llibres que he llegit. Però el text... cada paraula perfectament col·locada al seu lloc, al seu moment, esperant-te, i ho llegeixes i penses: "Aquí anava aquest paraula, en aquesta forma, i no cap altra". Doncs La Sombra del Viento és un gran llibre d'intriga, i d'amor, i de llibres, i de venjança, i sobretot de Barcelona. De la Barcelona de postguerra, però que recorda tant a la Barcelona d'ara, i si t'estimes minimament Barcelona apreciaràs com l'autor la pren com a musa i tracta amb delicadesa desenes de llocs de la ciutat, i els fa protagonistes de l'obra juntament amb els personatges. No puc fer altra cosa que recomanar a les poques persones que poder no se l'han llegit, que ho fassin, és entretingut, és fàcil de llegir, i és dolorosament bo.

La Sombra del Viento

Tokyo Brass Style

Extret de YouTube i vist per primer cop a dadanoias, aquesta big band femenina interpreten Maka fushigi Adventure, el tema d'obertura de Bola de Drac, no hi ha paraules...



Tokyo Brass Style

Zamburgueses Barcinonensis

De petit era un gran fan d'Humor Amarillo (Takeshi's Castle), i se que no sóc l'únic. Però el que no sabia es que els regidors d'urbanisme de Barcelona també ho eren, si no ho creieu passeu un dia pel Carrer Salvador Espriu cantonada amb Ramon Trias Fargas (proper a la parada de metro de Ciutadella / Vila Olímpica) just al davant del pas de vianants, en aquest punt de la ciutat s'ha volgut recrear el famós repte de les zamburgueses.

Quan camines, especialment en dies plujosos com avui, sents l'emoció de no saber quina és la llamborda trampa que trepitjaràs i et deixarà tot xop. Són llambordes lliures que acumulen aigua quan plou i la preserven i putrefacteixen durant setmanes. Poder el dia que plou ni t'immutes per l'efecte zamburguessa, però al cap de dos setmanetes, quan en aquella aigua hi podria haver còlera o el mostre del Llac Ness el fenomen és una autèntica putada. Si voleu fer turisme a la recerca de més zamburgueses a part d'aquestes també us recomano les del davant de l'església de Crist Rei a Manresa, a aquestes els hi tinc una estima especial per ser les zamburgueses de la meva infantessa i adolescència. Per qui no recordi que és una zamburguesa:

La ciència en el còmic

La nova Biblioteca de la Sagrada Família s'estrena amb aquesta exposició que desvetlla el paper del còmic en la construcció de l'imaginari col·lectiu en relació a la ciència i la figura del científic. La contribució de mitjans com el cinema, la literatura o, en aquest cas, el còmic és clau en la imatge que es genera, especialment des de la infantesa, de tot allò relacionat amb el món científic. Personatges com el professor Tornassol o el professor Bacterio creats per Hergé o Ibáñez acompanyen en aquesta exposició les biografies de superherois com Batman o Spiderman basades en mutacions genètiques. El científic malvat, l'inventor estrambòtic, el personatge esotèric entès en medicina, química i altres ciències que aporta solucions poc ortodoxes... Tots són presents en aquest extens repàs a la història del còmic, recomanable als entesos, als aficionats i als nostàlgics.

Amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Sagrada Família es pot veure una mostra basada en una col·lecció de còmics biogràfics de científics famosos i manuals gràfics sobre algunes teories científiques. L'objectiu de l'exposició és demostrar que el còmic és una bona eina de comunicació per transmetre ciència a través de temes com: la imatge del científic, els invents i la tecnologia i els superpoders.

La ciència en el còmic Biblioteca Sagrada Família
Centre Cultural Sagrada Família
Carrer Provença, 480
Del 12 de juliol al 14 d'octubre

Bicing, al marge de la llei

Avui torno a temes avorrits fruit de la meditació, la observació i en essència l'excessiu temps lliure o manca de vida social, segons es miri. Només vull plantejar una qüestió, aviam. Des da fa uns dies als que anem en bici, per exemple a currar (cosa que és molt menys lúdica del que pot semblar en un primer moment), l'ajuntament ens exigeix que portem un llum davanter, un reflectant posterior o llum, i un casc ( a part de complir amb varies normes de circulació referents a voreres, carrils bici, etc; un dia comentaré el fenomen dels quioscos enmig del carril bici, que te tela). Bé, em sembla perfecte, ho tinc tot, tinc un casc la mar de xulo que farà que sigui l'enveja de tothom i uns llums discotequeros que em faran visible a 10 mil milions de metres, i que en el seu conjunt faran que un dia em fotin una pallissa per tenir una aspecte patètic, però és igual. Jo tinc tot això, però i els usuaris del bicing?... aha!!! Ajuntament, asco de penya, els que tenim una bici per miserable que sigui hem d'anar amb l'equipació oficial del ciclista barceloní, però els usuaris de les bicis municipals poden feliçment trencar-se la crisma? I juraria que les bicis de bicing no porten llum davantera, que només és una catadiòptric. No he vist encara cap usuari de bicing amb casc, i els he vist passar per davant de la urbana amb total impunitat. A més, crec que als usuaris del bicing realment els hi cal un casc, perquè quan vaig a currar a la Vila Olímpica (especialment a l'estiu) la meva vida corre perill degut a individus que fa segles que no pillen una bici i això del bicing els hi sembla divertit, són putos kamikazes a pedals!!! I ara el que m'agradaria veure és si l'ajuntament farà complir l'ordenança als usuaris del bicing, i si ho fan a veure com acaba de triomfar un servei en que per fer-ho servir els usuaris hauran de carregar un casc amunt i avall de la ciutat.

Correcció: Acabo de fer una nova llegida a l'ordenança i el casc és només obligatori per a menors de 7 anys que vagin com a acompanyants a la bici. De totes maneres, a l'obligar-nos a circular juntament amb els vehicles de motor algú se'n menjarà un i és matarà i tot el que he dit anteriorment serà aplicable perquè ens obligaran a dur casc a tothom, sinó al temps.