10/23/2007

La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón

El meu últim Best Seller, així amb amb majúscules, havia estat Los Pilares de la Tierra, que no està mal, però no és l'obra mestra que tothom diu que és, doncs com deia un profe meu de l'insti, la qualitat del treball no es valora pel seu pes en paper. Doncs em van regalar La SombraViento del (editat per Planeta), perquè jo sóc una mica snob i una mica imbècil de vegades, massa freqüentment i tot, i això de comprar llibres perquè tothom diu que són boníssims doncs mai m'ha acabat de convèncer (Los Pilares de la Tierra en te part de culpa). Però vaig començar a llegir el llibre de Carlos Ruiz Zafón i... Mare de Déu Senyor, però que ben escrit que està! Aviam, la història és el que és i res més, i és prou entretinguda com per enganxar-te tota l'estona, excepte els dos primers capítols, però crec que m'ha passat amb tots els llibres que he llegit. Però el text... cada paraula perfectament col·locada al seu lloc, al seu moment, esperant-te, i ho llegeixes i penses: "Aquí anava aquest paraula, en aquesta forma, i no cap altra". Doncs La Sombra del Viento és un gran llibre d'intriga, i d'amor, i de llibres, i de venjança, i sobretot de Barcelona. De la Barcelona de postguerra, però que recorda tant a la Barcelona d'ara, i si t'estimes minimament Barcelona apreciaràs com l'autor la pren com a musa i tracta amb delicadesa desenes de llocs de la ciutat, i els fa protagonistes de l'obra juntament amb els personatges. No puc fer altra cosa que recomanar a les poques persones que poder no se l'han llegit, que ho fassin, és entretingut, és fàcil de llegir, i és dolorosament bo.

La Sombra del Viento
Publica un comentari a l'entrada

La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón

El meu últim Best Seller, així amb amb majúscules, havia estat Los Pilares de la Tierra, que no està mal, però no és l'obra mestra que tothom diu que és, doncs com deia un profe meu de l'insti, la qualitat del treball no es valora pel seu pes en paper. Doncs em van regalar La SombraViento del (editat per Planeta), perquè jo sóc una mica snob i una mica imbècil de vegades, massa freqüentment i tot, i això de comprar llibres perquè tothom diu que són boníssims doncs mai m'ha acabat de convèncer (Los Pilares de la Tierra en te part de culpa). Però vaig començar a llegir el llibre de Carlos Ruiz Zafón i... Mare de Déu Senyor, però que ben escrit que està! Aviam, la història és el que és i res més, i és prou entretinguda com per enganxar-te tota l'estona, excepte els dos primers capítols, però crec que m'ha passat amb tots els llibres que he llegit. Però el text... cada paraula perfectament col·locada al seu lloc, al seu moment, esperant-te, i ho llegeixes i penses: "Aquí anava aquest paraula, en aquesta forma, i no cap altra". Doncs La Sombra del Viento és un gran llibre d'intriga, i d'amor, i de llibres, i de venjança, i sobretot de Barcelona. De la Barcelona de postguerra, però que recorda tant a la Barcelona d'ara, i si t'estimes minimament Barcelona apreciaràs com l'autor la pren com a musa i tracta amb delicadesa desenes de llocs de la ciutat, i els fa protagonistes de l'obra juntament amb els personatges. No puc fer altra cosa que recomanar a les poques persones que poder no se l'han llegit, que ho fassin, és entretingut, és fàcil de llegir, i és dolorosament bo.

La Sombra del Viento

Back to Top