Pànic a la vorera

Vas pel carrer i si bé ja has estat capaç d'esquivar pixats i excrements de variades espècies canines i les escupinades de variades subespècies de simis et robes cara a cara amb l'obstacle per antonomàsia. Els avis i els nens. Es tracta d'éssers autonòms fora de les normes que rejeixen la societat i el consens, només se ceñeixen a les lleis físiques, i d'aquella manera val a dir. Si quan circules has de deixar un espai de 1,5 metres amb el vehícle del costat, un espai de incertessa, el mateix s'hauria de fer respecte a ancians i a infants. Ulls de vellut per culpa de bastons massa expressius, caderes de la tercera edat dislocades, nens axafats, mares ploroses, son coses que passen cada dia. Sí, poder són tristes però són inevitables. Els nen i els avis són elements aleatoris urbans, com els coloms, d'un perill considerable que circulen amb total llibertat. Per tant vianat, vigila, el perill adopta moltes formes.

Zulo bones vistes, ideal parelles.

Després de dies sense dir res sant torne-m'hi. Voldria però que el silenci fos degut a que no hi ha res a dir tot és brutal, però no únicament no he tingut temps, tan patètic com real. He dedicat les meves hores a currar, quan passes de les 8 hores currant te sents imbècil, no gaire útil i la veritat el meu nivell de dignificació continua essent baix. La resta de temps l'he dedicat a buscar pis, jeje, si li podem dir d'aquesta manera, podríem qualificar la major part dels immobles que m'han ofert per menys de 650 europeus com a zulos, cuchictrils, antros, etc. Considerant que no cobro gaire més (per les 10 h de mitja que dedico cada dia a currar, no vull fer números per no deprimir-me) el meu destí és posseir un d'aquests caus o tenir un cop de sort (que per altra banda he tingut, si a vegades el vent bufa al nostre favor, al·leluia). De totes maneres, no és pot viure de cops de sort i no es pot viure en aquests espais mínims, destruït i bruts. El puto dret a una vivenda digne no l'exercim i per l'enriquiment de 4 rates i l'especulació (no només d'aquestes 4 rates, sinó imbècils desgraciadots com nosaltres també especulen, ningú vol ser l'últim, ningú vol ser el tonto, però aixó ens avoca a una espiral) acabarem tots sota el pont. I que ? Sota el pont no et mulles, ja, si clar, i en 30 metres quadrats pots viure, i tant, i en 10, i a un nínxol, però això ho diuen persones que disposen de més de 90 metres per esbarjo i oci pur. A la merda, de veritat que tanta basura que ens envolta arriba a cansar. Deixem que l'avantguarda política del apis comenci a llogar pisos de 30 metres mentre nosaltres fem de masovers de les seves cassetes als afores o dels seus pisos de l'Eixample i la Bonanova. S'ha acabat ocupar cases velles, cal ocupar xalets de Pedralbes. Posem fi a la ocupació d'espais deshabitats, és el moment de compartir mansions amb els seus legítims inquilins, seure junts a taula i llegir plegats La Vanguardia.