4/20/2006

Zulo bones vistes, ideal parelles.

Després de dies sense dir res sant torne-m'hi. Voldria però que el silenci fos degut a que no hi ha res a dir tot és brutal, però no únicament no he tingut temps, tan patètic com real. He dedicat les meves hores a currar, quan passes de les 8 hores currant te sents imbècil, no gaire útil i la veritat el meu nivell de dignificació continua essent baix. La resta de temps l'he dedicat a buscar pis, jeje, si li podem dir d'aquesta manera, podríem qualificar la major part dels immobles que m'han ofert per menys de 650 europeus com a zulos, cuchictrils, antros, etc. Considerant que no cobro gaire més (per les 10 h de mitja que dedico cada dia a currar, no vull fer números per no deprimir-me) el meu destí és posseir un d'aquests caus o tenir un cop de sort (que per altra banda he tingut, si a vegades el vent bufa al nostre favor, al·leluia). De totes maneres, no és pot viure de cops de sort i no es pot viure en aquests espais mínims, destruït i bruts. El puto dret a una vivenda digne no l'exercim i per l'enriquiment de 4 rates i l'especulació (no només d'aquestes 4 rates, sinó imbècils desgraciadots com nosaltres també especulen, ningú vol ser l'últim, ningú vol ser el tonto, però aixó ens avoca a una espiral) acabarem tots sota el pont. I que ? Sota el pont no et mulles, ja, si clar, i en 30 metres quadrats pots viure, i tant, i en 10, i a un nínxol, però això ho diuen persones que disposen de més de 90 metres per esbarjo i oci pur. A la merda, de veritat que tanta basura que ens envolta arriba a cansar. Deixem que l'avantguarda política del apis comenci a llogar pisos de 30 metres mentre nosaltres fem de masovers de les seves cassetes als afores o dels seus pisos de l'Eixample i la Bonanova. S'ha acabat ocupar cases velles, cal ocupar xalets de Pedralbes. Posem fi a la ocupació d'espais deshabitats, és el moment de compartir mansions amb els seus legítims inquilins, seure junts a taula i llegir plegats La Vanguardia.
Publica un comentari a l'entrada

Zulo bones vistes, ideal parelles.

Després de dies sense dir res sant torne-m'hi. Voldria però que el silenci fos degut a que no hi ha res a dir tot és brutal, però no únicament no he tingut temps, tan patètic com real. He dedicat les meves hores a currar, quan passes de les 8 hores currant te sents imbècil, no gaire útil i la veritat el meu nivell de dignificació continua essent baix. La resta de temps l'he dedicat a buscar pis, jeje, si li podem dir d'aquesta manera, podríem qualificar la major part dels immobles que m'han ofert per menys de 650 europeus com a zulos, cuchictrils, antros, etc. Considerant que no cobro gaire més (per les 10 h de mitja que dedico cada dia a currar, no vull fer números per no deprimir-me) el meu destí és posseir un d'aquests caus o tenir un cop de sort (que per altra banda he tingut, si a vegades el vent bufa al nostre favor, al·leluia). De totes maneres, no és pot viure de cops de sort i no es pot viure en aquests espais mínims, destruït i bruts. El puto dret a una vivenda digne no l'exercim i per l'enriquiment de 4 rates i l'especulació (no només d'aquestes 4 rates, sinó imbècils desgraciadots com nosaltres també especulen, ningú vol ser l'últim, ningú vol ser el tonto, però aixó ens avoca a una espiral) acabarem tots sota el pont. I que ? Sota el pont no et mulles, ja, si clar, i en 30 metres quadrats pots viure, i tant, i en 10, i a un nínxol, però això ho diuen persones que disposen de més de 90 metres per esbarjo i oci pur. A la merda, de veritat que tanta basura que ens envolta arriba a cansar. Deixem que l'avantguarda política del apis comenci a llogar pisos de 30 metres mentre nosaltres fem de masovers de les seves cassetes als afores o dels seus pisos de l'Eixample i la Bonanova. S'ha acabat ocupar cases velles, cal ocupar xalets de Pedralbes. Posem fi a la ocupació d'espais deshabitats, és el moment de compartir mansions amb els seus legítims inquilins, seure junts a taula i llegir plegats La Vanguardia.

Back to Top