5/05/2006

Orgull de classe

La classe obrera s'alça, inicia una revolució, els temps canvien, les regles del joc també, s'escriu la història. La classe dirigent, els burgesos (a vegades m'atrapa el folklore, ho sento), repelen l'atac obrer, fan servir la influència, la força i els diners per diexar-ho tot tal qual estava, o de manera similar al seu estat inicial. Però mentrestant que fa la classe dominant, que fa la majoria de la gent, que fa la classe mitja? No som obrers, encara que abundi el pensament d'esquerres ingenu i obrerista en el si de la classe mitja. No som burgesos, per molt pijeres que ho volguessin ser, que som nosaltres la gran plebe? La classe mitja és el tampó en la solució social del món occidental, mantenim les condicions aptes per al sosteniment del nostre entorn. Nosaltres la classe mitja evitem les revoltes socials i al mateix temps evitem l'explotació massiva dels treballadors. Mantenim als dirigents als seus despatxos amb el nostres vot o bé els trèiem, som les esquerres i les dretes, i per suposat som el centre. Comprem els productes que ens ofereixen empresses locals o transnacionals i lucrem als seus propietaris mantenint a la classe alta i ens aprofitem de la classe treballadora. La classe mitja és dinàmicament estàtica, canvien per estar igual, canviem d'aparença però no d'actitud, som el bloc de pedra monolític, la columna ferma sobre la que és manté la societat capitalista occidental, la columna vertebral d'Europa. Som la consciencia d'occident al mateix temps que som botxins del sud i l'orient. Nosaltres som la gran massa tranquil·la i silenciosa, els mitjans parlem per nosaltres i nosaltres en nom dels mitjans. La classes mitja, la que no te orgull, la que no és brillant, la que és mediocre, la que és tot intencions i mai serà fets.
Publica un comentari a l'entrada

Orgull de classe

La classe obrera s'alça, inicia una revolució, els temps canvien, les regles del joc també, s'escriu la història. La classe dirigent, els burgesos (a vegades m'atrapa el folklore, ho sento), repelen l'atac obrer, fan servir la influència, la força i els diners per diexar-ho tot tal qual estava, o de manera similar al seu estat inicial. Però mentrestant que fa la classe dominant, que fa la majoria de la gent, que fa la classe mitja? No som obrers, encara que abundi el pensament d'esquerres ingenu i obrerista en el si de la classe mitja. No som burgesos, per molt pijeres que ho volguessin ser, que som nosaltres la gran plebe? La classe mitja és el tampó en la solució social del món occidental, mantenim les condicions aptes per al sosteniment del nostre entorn. Nosaltres la classe mitja evitem les revoltes socials i al mateix temps evitem l'explotació massiva dels treballadors. Mantenim als dirigents als seus despatxos amb el nostres vot o bé els trèiem, som les esquerres i les dretes, i per suposat som el centre. Comprem els productes que ens ofereixen empresses locals o transnacionals i lucrem als seus propietaris mantenint a la classe alta i ens aprofitem de la classe treballadora. La classe mitja és dinàmicament estàtica, canvien per estar igual, canviem d'aparença però no d'actitud, som el bloc de pedra monolític, la columna ferma sobre la que és manté la societat capitalista occidental, la columna vertebral d'Europa. Som la consciencia d'occident al mateix temps que som botxins del sud i l'orient. Nosaltres som la gran massa tranquil·la i silenciosa, els mitjans parlem per nosaltres i nosaltres en nom dels mitjans. La classes mitja, la que no te orgull, la que no és brillant, la que és mediocre, la que és tot intencions i mai serà fets.

Back to Top