8/25/2010

Mercadeig de gent espavilada

Ja fa un mes que vaig acabar les vacances i en tornar vaig buscar una manera de tornar a contactar amb la realitat de casa. Que millor doncs per oblidar els Upanixads, en Hannuman, el Dalai Lama i les barbes dels Sikhs que llegir l'autobiografia d'en Jordi Pujol, Memòries (I) Història d'una convicció (1930 - 1980). Una epopeia èpica a l'estil petitburges català (no ho dic ofensivament, màxim respecte), sempre he tingut la sensació que tothom a la seva autobiografia li posa una mica de sal perquè sembli més interessant, suposo que al President Pujol ni li va caldre massa sal. Sigui com sigui, aquest llibre t'ajuda a entendre perquè CiU va governar durant 23 anys i com el carisma d'un home (i una capacitat extraordinària d'estar al lloc adequat al moment oportú) va ser capaç de crear unitat del que semblava atomitzat. A banda d'un relat vital interessant, Jordi Pujol va deixant anar discurs ideològic de tant en tant (cada dos planes :-), hi ha moltes coses que comparteixo i algunes (cabdals val a dir) que no. Entre aquestes píndoles vaig trobar-me amb la següent que compro en la seva totalitat i que ens dona una pista de la situació de desafecció envers els polítics (que no envers la política) que es viu a dia d'avui arreu del país.

Algunes veus s'exclamen perquè troben que els polític d'abans, els de la transició del franquisme a la democràcia, estaven més ben preparats. Si fos cert, ho seria perquè venen d'altres oficis, d'altres activitats, d'una llarga formació. Els polítics que vam començar l'activitat als anys setanta érem joves, però portàvem molt d'historial carregat a l'espatlla. És el cas de Miquel Roca: per què va ser un polític tan brillant i tan eficaç, Miquel Roca? Perquè abans havia estat un advocat i un conspirador sense esperar res a canvi. Aquesta reflexió em fa pensar i em fa dir que la política o té un fonament ètic o és un simple mercadeig de gent espavilada.

8/23/2010

En tren per la Índia I

Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?

Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota  aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).

L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.

A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)

6/30/2010

Namaste

6/05/2010

Aquest cap de Setmana ComiCat a la Fira MerCAT de Girona

Com s'ha filtrat a diversos mitjans, aquest proper cap de setmana ComiCat estarà a la Fira MerCAT a Girona amb un estand on tindrem el bo i millor del còmic en català. A banda de poder adquirir còmics en català editats per Norma Còmics i Edicions Glénat, que amablement ens han cedit part del seu catàleg en diposit per poder-lo oferir al public de la Fira, també portarem un dels millors llibres sobre còmic en català, la Guia ComiCat 2009. I per qui encara no la tenia la del 2008

Però no tot serà venda a l'estand de ComiCat, dissabte al matí d'11 a 13 tindrem a l'estand a Quim Bou i l'associació 4 Rius de tinta que a banda de dur a terme la seva reunió mensual també realitzaran un còmic en viu. A la tard tindrem a l'Aleix Saló que signarà exemplars de la seva obra Fills dels 80 i qui sap, poder signarà també exemplars de Batman Year One, només cal proposar-li. Per altra banda tenim l'honor de compartir l'estand amb l'Àlex Solá d'El Tentacle amb el qual hem pogut fer un crossover per promocionar a la Fira els webcòmic fets a casa nostra. Com a incorporació d'última hora tenim als germans Deamo que presentaran i signaran exemplars de la freak i genial Sèrie B, i vaja no descartem tampoc Batman Year One. I per demostrar com mola fer webcòmics l'Àlex farà la tira d'El Tentacle allà mateix, en directe, a pèl amb la Wacom (mmm això es pot entendre malament, que no s'entengui si us plau). 

I per suposat allà hi serem els membres de ComiCat, que estarem disposats a signar la nostra obra a les masses de ciutadans que faran cua a l'estand per tal d'aconseguir una dedicatòria. Us esperem a tots a:

Fira MerCat de divendres a diumenge de 10 a 20h al Palau Firal de Girona

Els horaris:

Dissabte


Diumenge

Mercadeig de gent espavilada

Ja fa un mes que vaig acabar les vacances i en tornar vaig buscar una manera de tornar a contactar amb la realitat de casa. Que millor doncs per oblidar els Upanixads, en Hannuman, el Dalai Lama i les barbes dels Sikhs que llegir l'autobiografia d'en Jordi Pujol, Memòries (I) Història d'una convicció (1930 - 1980). Una epopeia èpica a l'estil petitburges català (no ho dic ofensivament, màxim respecte), sempre he tingut la sensació que tothom a la seva autobiografia li posa una mica de sal perquè sembli més interessant, suposo que al President Pujol ni li va caldre massa sal. Sigui com sigui, aquest llibre t'ajuda a entendre perquè CiU va governar durant 23 anys i com el carisma d'un home (i una capacitat extraordinària d'estar al lloc adequat al moment oportú) va ser capaç de crear unitat del que semblava atomitzat. A banda d'un relat vital interessant, Jordi Pujol va deixant anar discurs ideològic de tant en tant (cada dos planes :-), hi ha moltes coses que comparteixo i algunes (cabdals val a dir) que no. Entre aquestes píndoles vaig trobar-me amb la següent que compro en la seva totalitat i que ens dona una pista de la situació de desafecció envers els polítics (que no envers la política) que es viu a dia d'avui arreu del país.

Algunes veus s'exclamen perquè troben que els polític d'abans, els de la transició del franquisme a la democràcia, estaven més ben preparats. Si fos cert, ho seria perquè venen d'altres oficis, d'altres activitats, d'una llarga formació. Els polítics que vam començar l'activitat als anys setanta érem joves, però portàvem molt d'historial carregat a l'espatlla. És el cas de Miquel Roca: per què va ser un polític tan brillant i tan eficaç, Miquel Roca? Perquè abans havia estat un advocat i un conspirador sense esperar res a canvi. Aquesta reflexió em fa pensar i em fa dir que la política o té un fonament ètic o és un simple mercadeig de gent espavilada.

En tren per la Índia I

Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?

Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota  aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).

L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.

A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)

Aquest cap de Setmana ComiCat a la Fira MerCAT de Girona

Com s'ha filtrat a diversos mitjans, aquest proper cap de setmana ComiCat estarà a la Fira MerCAT a Girona amb un estand on tindrem el bo i millor del còmic en català. A banda de poder adquirir còmics en català editats per Norma Còmics i Edicions Glénat, que amablement ens han cedit part del seu catàleg en diposit per poder-lo oferir al public de la Fira, també portarem un dels millors llibres sobre còmic en català, la Guia ComiCat 2009. I per qui encara no la tenia la del 2008

Però no tot serà venda a l'estand de ComiCat, dissabte al matí d'11 a 13 tindrem a l'estand a Quim Bou i l'associació 4 Rius de tinta que a banda de dur a terme la seva reunió mensual també realitzaran un còmic en viu. A la tard tindrem a l'Aleix Saló que signarà exemplars de la seva obra Fills dels 80 i qui sap, poder signarà també exemplars de Batman Year One, només cal proposar-li. Per altra banda tenim l'honor de compartir l'estand amb l'Àlex Solá d'El Tentacle amb el qual hem pogut fer un crossover per promocionar a la Fira els webcòmic fets a casa nostra. Com a incorporació d'última hora tenim als germans Deamo que presentaran i signaran exemplars de la freak i genial Sèrie B, i vaja no descartem tampoc Batman Year One. I per demostrar com mola fer webcòmics l'Àlex farà la tira d'El Tentacle allà mateix, en directe, a pèl amb la Wacom (mmm això es pot entendre malament, que no s'entengui si us plau). 

I per suposat allà hi serem els membres de ComiCat, que estarem disposats a signar la nostra obra a les masses de ciutadans que faran cua a l'estand per tal d'aconseguir una dedicatòria. Us esperem a tots a:

Fira MerCat de divendres a diumenge de 10 a 20h al Palau Firal de Girona

Els horaris:

Dissabte


Diumenge

Back to Top