1/31/2013

5 anys parlant de còmics en català


Gener del 2008, en aquella època una de les meves principals preocupacions era la normalització del còmic ne la nostra llengua (ara també ho és però reconec que li dedico menys temps). Mai m'ho havia plantejat en excés, era un consumidor extremadament voraç de vinyetes i m'ho comprava i m'ho llegia tot. Quan vaig haver de reduir el consum per manca de temps em vaig plantejar com seleccionar el material que comprava i com seleccionar els blogs sobre còmic que llegia, i ho vaig fer sota dos principis: qualitat i llengua. Això em va fer veure que el còmic en català i la seva divulgació tenien un problema (i encara el tenen, però una mica menys per la banda de la divulgació).

No hi havia aleshores massa blogs sobre còmic escrits en català, però n'hi havia un grapat d'interessants, els d'en Xavier, en Jaume, l'Emili i en Marc que a més,curiosament, estaven repartits pels quatre cantons dels Països Catalans i els seus gustos pel que fa al còmic eren força complemenaris. Jo també mirava d'escriure sobre còmics al meu blog, però vaja, no li arribava a la sola de les sabates a aquells quatre connoiseurs del novè art. Ells parlaven de còmic en general, sempre en català, i de tant en tant de còmic en català o fet als Països Catalans.  Un dia em vaig platejar la força que podia tenir una web feta entre els cinc parlant només del còmic fet o traduït al català i sobre les activitats relacionades amb els còmics fetes a casa nostra o per autors locals. Sense més els hi vaig enviar un correu a cadascun d'ells, sense coneixe'ls, sense haver creuat paraula abans i, com que eren i són bona gent, tots van dir que sí, i ahir va fer cinc anys.

Amb els anys ComiCat ha evolucionat, alguns han baixat del carro, alguns en hem pres una pausa i nous membres han arribat. En Jordi, un savi renaixentista del còmic en català, en Pau, pare de gargots i acudits punyents i el en Marc, el llop de Duracell de la web, no para no es cansa, han arribat per assegurar que això no s'aturi. I recordar també a l'Àlex que generosament va fer el disseny del nostre logo i de la nostra web. Han estat cinc anys que han valgut la pena, la web es modesta, la publicació de còmic en català és modesta i el català en el còmic encara no està normalitzat, però aquí estem, 1975 entrades després, 170.000 visites després, 5 anys més vells.

Gràcies a tots els que heu fet ComiCat possible, Marc del sud, Emili, Marc el jove, Pau, Jordi, Àlex, Xavier i Jaume. I sobretot gràcies a tots els que llegiu i comenteu a ComiCat, vosaltres manteniu viu aquest raconet de la xarxa.

Cap als 10 anys de ComiCat!

Publicat originalment a ComiCat, la web de còmic en català.

1/10/2013

Prop de tres-cents cinquanta anys d'història natural dels protozous

Demà cap a quarts de dotze faré a l'Institut de Ciències del Mar una xerrada que portarà aquest mateix títol "Prop de tres-cents cinquanta anys d'història dels protozous" en el marc de la jornada "Nous avenços en ecologia microbiana" sessió conjunta organitzada Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia i el mateix Institut.

Em fa força il·lusió doncs ja fa força anys que s'organitza i va dirigida als estudiants de l'assignatura d'Ecologia Microbiana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquest serà el tercer com que hi participo. El primer cop hi vaig assistir com a estudiant (i ja ha plogut força), el segon cop vaig fer de ponent presentat les primeres dades del que havia de ser la meva tesi tot just començar el doctorat i ara com a post-doc. A mi aquests cicles em fan certa gràcia que voleu que us digui.

Per als qui no pugueu assistir (se que tothom es mor de ganes, i ves a saber potser hem d'habilitar sales annexes i tot)  us deixo un enllaç a l'article del mateix títol que vaig publicar el passat mes de desembre a la Revista Omnis Cellula de la Societat Catalana de Biologia. Espero que us agradi!

 Publicat al desembre a Omnis Cellula

Quan pensem en microorganismes, ens acostumen a venir al cap els bacteris, i potser els fongs. Però hi ha un grup d’eucariotes unicel·lulars heteròtrofs que tenen una llarga trajectòria en la història de la biologia i que tot sovint passen desapercebuts. Són els protozous, un grup que inclou des de paràsits que afecten els humans i el bestiar, fins a organismes que són actors principals de les xarxes tròfiques marines. Tot sovint oblidem que van ser els primers microbis observats pels humans i que ja fa prop de tres-cents cinquanta anys que són objecte d’estudi pels biòlegs.

1/03/2013

Recerca: excel·lència i transparència



El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament.

La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC. És cert que la flexibilització del sistema de centres de recerca a tots els nivells, des de les polítiques laborals fins al seu finançament, ens ha forçat a repensar a fons el sistema i quin és el paper dels diferents agents que el conformen, especialment venint d’una tradició de recerca a les universitats que fins ara era més aviat immobilista. Aquesta flexibilització ha estat un estímul per a la competència i ha estat en bona part responsable de l’èxit de la recerca catalana. Hem de buscar la complicitat de la comunitat investigadora i de la societat en la construcció d’aquest sistema i la transparència en aquest procés de flexibilització és clau per aconseguir-ho.

Cal perseverar i perfeccionar els processos d’avaluació, transparència i rendiment de comptes de totes les polítiques de recerca. Aquestes mesures de control i valoració han d’anar acompanyades d’unes estructures per governar les polítiques de recerca fortes que permetin promoure, més enllà dels cicles de govern, una visió estratègica i sòlida a llarg termini.

de gener 2013

5 anys parlant de còmics en català


Gener del 2008, en aquella època una de les meves principals preocupacions era la normalització del còmic ne la nostra llengua (ara també ho és però reconec que li dedico menys temps). Mai m'ho havia plantejat en excés, era un consumidor extremadament voraç de vinyetes i m'ho comprava i m'ho llegia tot. Quan vaig haver de reduir el consum per manca de temps em vaig plantejar com seleccionar el material que comprava i com seleccionar els blogs sobre còmic que llegia, i ho vaig fer sota dos principis: qualitat i llengua. Això em va fer veure que el còmic en català i la seva divulgació tenien un problema (i encara el tenen, però una mica menys per la banda de la divulgació).

No hi havia aleshores massa blogs sobre còmic escrits en català, però n'hi havia un grapat d'interessants, els d'en Xavier, en Jaume, l'Emili i en Marc que a més,curiosament, estaven repartits pels quatre cantons dels Països Catalans i els seus gustos pel que fa al còmic eren força complemenaris. Jo també mirava d'escriure sobre còmics al meu blog, però vaja, no li arribava a la sola de les sabates a aquells quatre connoiseurs del novè art. Ells parlaven de còmic en general, sempre en català, i de tant en tant de còmic en català o fet als Països Catalans.  Un dia em vaig platejar la força que podia tenir una web feta entre els cinc parlant només del còmic fet o traduït al català i sobre les activitats relacionades amb els còmics fetes a casa nostra o per autors locals. Sense més els hi vaig enviar un correu a cadascun d'ells, sense coneixe'ls, sense haver creuat paraula abans i, com que eren i són bona gent, tots van dir que sí, i ahir va fer cinc anys.

Amb els anys ComiCat ha evolucionat, alguns han baixat del carro, alguns en hem pres una pausa i nous membres han arribat. En Jordi, un savi renaixentista del còmic en català, en Pau, pare de gargots i acudits punyents i el en Marc, el llop de Duracell de la web, no para no es cansa, han arribat per assegurar que això no s'aturi. I recordar també a l'Àlex que generosament va fer el disseny del nostre logo i de la nostra web. Han estat cinc anys que han valgut la pena, la web es modesta, la publicació de còmic en català és modesta i el català en el còmic encara no està normalitzat, però aquí estem, 1975 entrades després, 170.000 visites després, 5 anys més vells.

Gràcies a tots els que heu fet ComiCat possible, Marc del sud, Emili, Marc el jove, Pau, Jordi, Àlex, Xavier i Jaume. I sobretot gràcies a tots els que llegiu i comenteu a ComiCat, vosaltres manteniu viu aquest raconet de la xarxa.

Cap als 10 anys de ComiCat!

Publicat originalment a ComiCat, la web de còmic en català.

Prop de tres-cents cinquanta anys d'història natural dels protozous

Demà cap a quarts de dotze faré a l'Institut de Ciències del Mar una xerrada que portarà aquest mateix títol "Prop de tres-cents cinquanta anys d'història dels protozous" en el marc de la jornada "Nous avenços en ecologia microbiana" sessió conjunta organitzada Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia i el mateix Institut.

Em fa força il·lusió doncs ja fa força anys que s'organitza i va dirigida als estudiants de l'assignatura d'Ecologia Microbiana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquest serà el tercer com que hi participo. El primer cop hi vaig assistir com a estudiant (i ja ha plogut força), el segon cop vaig fer de ponent presentat les primeres dades del que havia de ser la meva tesi tot just començar el doctorat i ara com a post-doc. A mi aquests cicles em fan certa gràcia que voleu que us digui.

Per als qui no pugueu assistir (se que tothom es mor de ganes, i ves a saber potser hem d'habilitar sales annexes i tot)  us deixo un enllaç a l'article del mateix títol que vaig publicar el passat mes de desembre a la Revista Omnis Cellula de la Societat Catalana de Biologia. Espero que us agradi!

 Publicat al desembre a Omnis Cellula

Quan pensem en microorganismes, ens acostumen a venir al cap els bacteris, i potser els fongs. Però hi ha un grup d’eucariotes unicel·lulars heteròtrofs que tenen una llarga trajectòria en la història de la biologia i que tot sovint passen desapercebuts. Són els protozous, un grup que inclou des de paràsits que afecten els humans i el bestiar, fins a organismes que són actors principals de les xarxes tròfiques marines. Tot sovint oblidem que van ser els primers microbis observats pels humans i que ja fa prop de tres-cents cinquanta anys que són objecte d’estudi pels biòlegs.

Recerca: excel·lència i transparència



El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament.

La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC. És cert que la flexibilització del sistema de centres de recerca a tots els nivells, des de les polítiques laborals fins al seu finançament, ens ha forçat a repensar a fons el sistema i quin és el paper dels diferents agents que el conformen, especialment venint d’una tradició de recerca a les universitats que fins ara era més aviat immobilista. Aquesta flexibilització ha estat un estímul per a la competència i ha estat en bona part responsable de l’èxit de la recerca catalana. Hem de buscar la complicitat de la comunitat investigadora i de la societat en la construcció d’aquest sistema i la transparència en aquest procés de flexibilització és clau per aconseguir-ho.

Cal perseverar i perfeccionar els processos d’avaluació, transparència i rendiment de comptes de totes les polítiques de recerca. Aquestes mesures de control i valoració han d’anar acompanyades d’unes estructures per governar les polítiques de recerca fortes que permetin promoure, més enllà dels cicles de govern, una visió estratègica i sòlida a llarg termini.

Back to Top