Tigres de paper

Inauguració: divendres 28 de setembre a les 20 h

Sala d’Art Jove. 28/ 09/ 07 › 16/ 11/ 07

El treball de Verónica Aguilera s’emmarca en el desenvolupament de projectes relacionats amb l’espai públic i la interacció social. Stylus és un projecte sobre els canvis que experimenta el color en passar pels processos de reproducció mecànica de les fotocopiadores d’una ciutat. | Ruben Grilo presenta Un munt d’idees, un projecte que consisteix a anotar un munt d’idees en una pila de pòst-its diàriament. El projecte se centra sense embuts ni distraccions en els processos de la creació i en els mecanismes que articulen el pensament artístic. En el projecte de Mariona Moncunill es compleix una de les fantasies més recurrents per als qui ens dediquem a l’art: cremar el museu i fins i tot la nostra pròpia obra. El seu projecte Godzila és una invitació a destruir l’espai de la Sala d’Art Jove, i per extensió, el de la seu de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Esther Ribot se submergeix amb Kabalart en el sofisticat imaginari simbòlic del mil·lenari tarot. La seva proposta s’interessa per les lectures automàtiques i inspirades de l’esoterisme com a metodologia de lectura i interpretació de la iconografia, l’art i la vida.

Sala d'Art Jove
Calàbria, 147
08015 Barcelona
Tel. 483 83 61
artjove.presidencia@gencat.net
Període d'exposicions de l'1 de setembre al 31 de juliol. Agost tancat.
De dilluns a divendres, de 10 a 20 hores.

Yum! Yum! Orange

El meu últim descobriment musical gràcies a last.fm, m'encanta l'ska japonés, quina secció de vents, quant d'espíritu... Don't worry!



Yum! Yum! Orange

Festival Àsia 2007

Ahir va començar el Festival Àsia de Barcelona organitzat per Casa Àsia. Organitzen un munt d'activitats des de tallers, passant per teatres, dansa, cinema, exhibicions d'arts marcials, fira de botigues, fira gastronòmica, etc. Aquest any el país convidat és Corea del Sud. Les diferents activitats es duran a terme al Mercat de les Flors, l'Institut del Teatre, la Fundació Joan Miró, el CaixaForum, la Sala [2] de l'Apolo, la Plaça Margarida Xirgu, i els cinemes Casablanca Kaplan. Jo ja tinc una petita llista del que anirem a veure, i del que no podrem anar a veure. No aniré però voldria anar a veure l'espectacle de dansa contemporània de Park Soon-Ho el divendres 14 (clarament influenciat per la Gemma) i probablement tampoc aniré a veure el dissabte 15 el combo P'ansori (música tradicional Coreana) - Flamenco a l'Institut del Teatre. El que si que veurem amb un 90% de probabilitats seran pel·lícules, al menys dos de les que segueixen: Welcome to DongMakgol (dissabte 15 a les 20:30), xxxHolic (diumenge 14 a les 16:00), Barking Dogs Never Bite (diumenge 14 a les 18:00) o Paprika (diumenge 14 a les 22:30). Bé, un cap de setmana ben complert, suposo que també anirem a fer una ullada a les botigues i a la fira gastronòmica (mmm, menjar...).

Festival Àsia 2007

Classificar el món per afició

Ahir netejant el munt d'enllaços que he acumulat durant l'estiu, i que bona part d'ells són inútils em vaig trobar amb l'enllaç de la Semapedia, hi vaig entrar i vaig trobar-me amb un concepte fascinant. Bàsicament es tracta de generar codis de barres en 2D que per mitjà d'un software específic i la càmera del mòbil, o del portàtil, poden ser reconeguts i et direccionen a una pàgina de la vikipèdia determinada en funció del codi. Per exemple, pots crear-ne una, enganxar-lo a l'entrada de Santa Maria del Mar (una mica incívic, ho se, però només és un exemple) que en llegir-ho amb el mòbil, i si tens wifi o 3G et portarà directament a l'entrada de la vikipèdia corresponent a l'església. Aquest ús es pot estendre a la teva col·lecció de llibres, a la teva samarreta (si tens una entrada pròpia a la vikipèdia, poder algú et veu pel carrer i vol saber alguna cosa més de tu, a saber), o a un bol de cereals, en definitiva, és com hyperdymo, pots etiquetar tot el que vulguis, una enciclopèdia material al món real, el somni dels il·lustrats francesos i de milers de maniàtics classificadors del món, és la revolució. Jo que m'incloc dintre del segon grup me'n moro de ganes de probar-ho, però crec que la manca de temps acabarà ràpid amb aquesta intenció. Per tant aquest missatge va dirigit a aquells privilegiats que tinguin temps per cobrir Barna de codis de barres i classificar-la in situ (guau, seria com fer un herbari però amb una ciutat sencera..., una guia de la ciutat a les parets de la mateixa...). Llàstima però que aquí no hi hagi wifi arreu o 3G, al Japó en cada cantonada et trobaves anuncis o maquines de begudes o parades de bus amb aquests codis de barres que allà et donen informació variada. Poder algun dia aquí serà així, i per fi tot podrà serà classificat, per Diderot, per Linnæus!!!

Semapedia

Regenesis, biologia molecular en acció!

Nova descoberta en el món de la sèrie d'entreteniment d'intriga televisiva que tant s'ha posat de moda en els últims dos anys (suposo que en part perquè en molts casos són millors que la major part de pel·lícules d'aquestes característiques que es fan al cinema). Bé doncs, la nova troballa és una sèrie mutant fruït de fusionar CSI amb Estallido, i el protagonista surt de fusionar el Grissom, el House i l'Axel Rose. Estem parlant de Re-Genesis, una producció canadenca centrada en un laboratori de Biologia Molecular (NorBac) amb seu a Toronto i finançat pels EUA, Canadà i Mèxic (si, jo tampoc ho entenc del tot), que es dedica a estudiar brots epidèmics amb tècniques pròpies de CSI (i no dic pròpies de la biologia molecular, perquè el que fan a CSI està a un altre nivell, el de la imaginació probablement). Aquest laboratori, tot i tenint un aspecte tirant a cutre és millor que el Centre de Control i Prevenció de Malalties d'Atlanta i l'Institut Pasteur junts, ja que quan algú d'aquests dos centres truca al fantàstic grup d'investigació, el protagonista Dr. Sandström els tracta com si fossin imbècils perquè ell mola més. Per generar un producte de més qualitat ens regalen amb les típiques imatges dignes de CSI en que els investigadors processen mostres de sang contaminades d'un virus més letal que l'èbola (sic) amb uns guants de làtex com a única protecció i a més ho fan a sobre de la seva pròpia taula de treball, al costat de l'ordinador i de l'entrepà del dinar. Per acabar-ho d'adobar els diàlegs estan carregadets d'expressions científiques utilitzades amb un criteri proper a cero fruït o bé d'un assessor científic pèssim o poder d'una mala traducció (perquè reconec que l'he vista en castellà). En definitiva, pel que he vist de la sèrie, em sembla que és cutre, però encara li donaré dos oportunitats més (les bajanades que arriben a dir fan molt gràcia, i poder han durant prou en pantalla com per fitxar un nou, o un simplement, assessor científic). També he de dir una cosa, la vida d'un científic no és ni de bon tros tant emocionant com la pinten, vamos, enlloc i ni de conya.