8/30/2007

Los Mitos de Chtulu d'H.P. Lovecraft i altres

Lovecraft sempre m'ha agradat, prèviament havia llegit un parell de llibres seus, El Caso de Charles Dexter Ward i El Horror de Dunwitch i els havia trobat fascinants. Per qui no conegui Lovecraft es tracta de l'autor més influent de la literatura de terror del segle vint, va crear un nou gènere, l'horror còsmic i a més va crear escola. No direm que tot i això era un individu ben normal, doncs no era així. Era un senyor solitari i possiblement una mica pertorbat a nivell mental, però genial a nivell literari, bé depèn de a qui li preguntis, per què H.P. Lovecraft té tants admiradors com detractors (sempre havia volgut escriure aquesta frase). Els col·legues de Lovecraft, la major part d'ells per via epistolar, van conformar al voltant del seu amic i guru literari el que es coneix com a Cercle Lovecraft. Partint dels relats i novel·les curtes de Lovecraft varen crear, ell i els seus deixebles, tot un univers d'horror que compartia una sèrie de localitzacions geogràfiques, objectes, personatges, etc. Aquest univers comú es coneix com als Mites de Chtulu. El llibre Los Mitos de Cthulu d'Alianza Editorial consta d'una sèrie de relats pertanyents i no pertanyents als mites seleccionats per Rafael Llopis amb més o menys fortuna. El llibre es divideix en tres parts, Els Precursors, Els Mites i Mites pòstums. És dintre dels dos primers apartats on trobem els millors relats. Entre els precursors dels mites trobem bons relats de caire gòtic, oníric i intrigant, i en la part dedicada als mites en endinsem plenament en el món de Lovecraft amb relats de gran qualitat. La part dels Mites Pòstums correspon a relats posteriors a la mort del mestre i representen la decadència del gènere, el gran responsable del manteniment dels mites i de la seva continuació va ser August Derleth, i d'aquesta manera també va ser responsable de la seva decadència. Dintre dels Precursors m'ha encantat Dias de ocio en el pais de Yann de Lord Dunsay, que tot i no ser una relat d'horror en ell es nota la influència d'aquest autor sobre la prosa de Lovecraft. D'entre els mites són els de Lovecraft els de més qualitat, per exemple La sombra sobre Insmouth i poder el més fluixet de tots seria Las ratas del cementerio de Henry Kuttner. Em va agradar molt més El Caso de Charles Dexter Ward, poder perquè es tracta d'un llibre íntegrament de Lovecraf, però aquestat antologia val molt la pena, tant pels relats de Lovecraft que són deliciosament horrorosos, com un parell dels que l'acompanyen que no es queden pas enrere. El proper llibre que comentaré serà el Necronomicon, visiteu la vostra biblioteca habitual, segur que val la pena fer-li una ullada.

Tot sobre Lovecraft en castellà: HP Lovecraft

8/17/2007

1000 visitant i 62 posts

En el fons estic plètoric, 1000 visitants tot i que és poc així en general a mi em sembla un burrada de visites al blog, per celebrar-ho Paranoia Agent.

La necessitat de viatjar

Últimament tinc unes ganes boges de viatjar, fer un viatge llarg, tranquil, sense preocupacions, ni pensar que al cap d'un més he de tornar a la feina, ni que tinc un munt de coses per enllestir a casa, res, només viatjar i conèixer. Jo fins ara he fet tres viatges "llargs", a banda de diverses escapades més curtes per Europa. Amb la Gemma, la meva companya en tots el viatges, hem anat a Vietnam, Cuba i el Japó. Mai havia viatjat durant tant de temps (al voltant de tres setmanes) ni a llocs tan llunyans, i per mi va ser tota una descoberta que em va inculcar l'afany per conèixer més món i per anar una mica més enllà. Encara recordo el que vaig sentit en arribar a Ho Chi Minh City, estava del tot impactat, aquella multitud de gent, de motos, aquella calor sufocant, els cigarrets que em vaig arribar a fumar pels nervis d'estar en aquell lloc exòtic, estrany i desconegut, era el meu primer cop al Sud Est Asiàtic, i no serà l'últim. En els últims temps als diaris apareixen articles sobre gent que ha viatjat durant anys al voltant del món o trobes blogs de gent que t'està explicant les seves experiències en viu (això de bloguejar els viatges en viu és genial!) viatjant durant també un any per diferents parts del món, o bé t'ho expliquen en diferit. Com sigui totes aquestes històries de viatgers m'estan fent molta enveja, a més tinc un exemple proper de viatger de viatges llargs com és l'Adrià, un amic meu que és va passar sis mesos voltant per la Índia, de fet en aquest moments tinc la intenció de imitar-lo algun dia. Doncs dir només que o sis mesos o un any, però m'encantaria anar a voltar amb la Gemma pel món lliures de lligams i de mals de cap a part dels que ens pogués donar el viatge. Si algú sap alguna manera de fer-ho o ho ha fet s'accepten propostes, encara que suposo que el que cal principalment és la intenció.

El nostre blog de viatges: La Gran Travessa

8/07/2007

Shiva vs. Novartis

Novartis perd el judici contra la llei de patents de l'Índia. I cap a casa, a Novartis, una de les grans multinacionals farmacèutiques, li acaben de cantar la canya a cal Gandhi quan el Tribunal Suprem de Chennai, al sud de la Índia, els hi ha dit gentilment que les demanda que la multinacional havia interposat contra la llei del patents del país se la podien menjar amb patates. Per tant a la Índia es podrà continuar amb el desenvolupament de medicaments genèrics, en pla Open Source :-). La multinacional s'escuda en arguments com que això serà negatiu de cara a investigar nous medicament i és un atac al dret de la propietat intel·lectual. Aviam, en primer lloc, els diners de veritat, les farmacèutiques els fan amb les aspirines, els ibuprofens, el prozac, els rennies, totes aquestes llaminadures que ens fan la vida més fàcil, que no els interessa investigar sobre certes coses per por a no fer diner, que ho deixin per a la iniciativa pública que ja ho faran ells, doncs hi ha molts i bons científics a universitats i centres de investigació estatals. En segon lloc la propietat intel·lectual (sic) és pot gestionar de varies maneres i és un concepte que jo no crec sigui d'aplicació universal per tot i per a tothom. Si descobreixes un nou fàrmac passes a ser un tio important, publicaràs el teu descobriment en les millors revistes, sortiràs al diari, guanyaràs un premi, l'empresa o institució en la que treballis guanyarà cert prestigi, fins aquí entra en el camp del que és decent. A partir d'aquí, la intenció per part dels descobridors de viure de les rendes la resta de la vida ja crec que és una mica regalar-se en el món del luxe, aquest fenomen és factible als USA on això de la propietat intel·lectual sembla ser que té més importància que la vida de les persones. Però mentre hi hagi països pirata com la Índia, Brasil o certes Repúbliques Africanes, van bé les multinacionals. Només espero que la producció de fàrmacs genèrics contra malalties tals com càncer, sida o d'altres siguin duta a terme en massa i de manera totalment delictiva atacant frontalment la propietat intel·lectual per gràcia i benefici d'aquelles persones que prefereixen viure ni que sigui un dia més que no pas preservar el benefici econòmic o la propietat intel·lectual de cap individu o empresa.

via VilaWeb

8/04/2007

Atenció és un Spidercerdo!!!

La pel·lícula no és pas una maravella, no passa de ser un capítol normalet allargat, però només per aquesta seqüecnia ja l'hagués anat a veure. Homer, t'estimem.

d’agost 2007

Los Mitos de Chtulu d'H.P. Lovecraft i altres

Lovecraft sempre m'ha agradat, prèviament havia llegit un parell de llibres seus, El Caso de Charles Dexter Ward i El Horror de Dunwitch i els havia trobat fascinants. Per qui no conegui Lovecraft es tracta de l'autor més influent de la literatura de terror del segle vint, va crear un nou gènere, l'horror còsmic i a més va crear escola. No direm que tot i això era un individu ben normal, doncs no era així. Era un senyor solitari i possiblement una mica pertorbat a nivell mental, però genial a nivell literari, bé depèn de a qui li preguntis, per què H.P. Lovecraft té tants admiradors com detractors (sempre havia volgut escriure aquesta frase). Els col·legues de Lovecraft, la major part d'ells per via epistolar, van conformar al voltant del seu amic i guru literari el que es coneix com a Cercle Lovecraft. Partint dels relats i novel·les curtes de Lovecraft varen crear, ell i els seus deixebles, tot un univers d'horror que compartia una sèrie de localitzacions geogràfiques, objectes, personatges, etc. Aquest univers comú es coneix com als Mites de Chtulu. El llibre Los Mitos de Cthulu d'Alianza Editorial consta d'una sèrie de relats pertanyents i no pertanyents als mites seleccionats per Rafael Llopis amb més o menys fortuna. El llibre es divideix en tres parts, Els Precursors, Els Mites i Mites pòstums. És dintre dels dos primers apartats on trobem els millors relats. Entre els precursors dels mites trobem bons relats de caire gòtic, oníric i intrigant, i en la part dedicada als mites en endinsem plenament en el món de Lovecraft amb relats de gran qualitat. La part dels Mites Pòstums correspon a relats posteriors a la mort del mestre i representen la decadència del gènere, el gran responsable del manteniment dels mites i de la seva continuació va ser August Derleth, i d'aquesta manera també va ser responsable de la seva decadència. Dintre dels Precursors m'ha encantat Dias de ocio en el pais de Yann de Lord Dunsay, que tot i no ser una relat d'horror en ell es nota la influència d'aquest autor sobre la prosa de Lovecraft. D'entre els mites són els de Lovecraft els de més qualitat, per exemple La sombra sobre Insmouth i poder el més fluixet de tots seria Las ratas del cementerio de Henry Kuttner. Em va agradar molt més El Caso de Charles Dexter Ward, poder perquè es tracta d'un llibre íntegrament de Lovecraf, però aquestat antologia val molt la pena, tant pels relats de Lovecraft que són deliciosament horrorosos, com un parell dels que l'acompanyen que no es queden pas enrere. El proper llibre que comentaré serà el Necronomicon, visiteu la vostra biblioteca habitual, segur que val la pena fer-li una ullada.

Tot sobre Lovecraft en castellà: HP Lovecraft

1000 visitant i 62 posts

En el fons estic plètoric, 1000 visitants tot i que és poc així en general a mi em sembla un burrada de visites al blog, per celebrar-ho Paranoia Agent.

La necessitat de viatjar

Últimament tinc unes ganes boges de viatjar, fer un viatge llarg, tranquil, sense preocupacions, ni pensar que al cap d'un més he de tornar a la feina, ni que tinc un munt de coses per enllestir a casa, res, només viatjar i conèixer. Jo fins ara he fet tres viatges "llargs", a banda de diverses escapades més curtes per Europa. Amb la Gemma, la meva companya en tots el viatges, hem anat a Vietnam, Cuba i el Japó. Mai havia viatjat durant tant de temps (al voltant de tres setmanes) ni a llocs tan llunyans, i per mi va ser tota una descoberta que em va inculcar l'afany per conèixer més món i per anar una mica més enllà. Encara recordo el que vaig sentit en arribar a Ho Chi Minh City, estava del tot impactat, aquella multitud de gent, de motos, aquella calor sufocant, els cigarrets que em vaig arribar a fumar pels nervis d'estar en aquell lloc exòtic, estrany i desconegut, era el meu primer cop al Sud Est Asiàtic, i no serà l'últim. En els últims temps als diaris apareixen articles sobre gent que ha viatjat durant anys al voltant del món o trobes blogs de gent que t'està explicant les seves experiències en viu (això de bloguejar els viatges en viu és genial!) viatjant durant també un any per diferents parts del món, o bé t'ho expliquen en diferit. Com sigui totes aquestes històries de viatgers m'estan fent molta enveja, a més tinc un exemple proper de viatger de viatges llargs com és l'Adrià, un amic meu que és va passar sis mesos voltant per la Índia, de fet en aquest moments tinc la intenció de imitar-lo algun dia. Doncs dir només que o sis mesos o un any, però m'encantaria anar a voltar amb la Gemma pel món lliures de lligams i de mals de cap a part dels que ens pogués donar el viatge. Si algú sap alguna manera de fer-ho o ho ha fet s'accepten propostes, encara que suposo que el que cal principalment és la intenció.

El nostre blog de viatges: La Gran Travessa

Shiva vs. Novartis

Novartis perd el judici contra la llei de patents de l'Índia. I cap a casa, a Novartis, una de les grans multinacionals farmacèutiques, li acaben de cantar la canya a cal Gandhi quan el Tribunal Suprem de Chennai, al sud de la Índia, els hi ha dit gentilment que les demanda que la multinacional havia interposat contra la llei del patents del país se la podien menjar amb patates. Per tant a la Índia es podrà continuar amb el desenvolupament de medicaments genèrics, en pla Open Source :-). La multinacional s'escuda en arguments com que això serà negatiu de cara a investigar nous medicament i és un atac al dret de la propietat intel·lectual. Aviam, en primer lloc, els diners de veritat, les farmacèutiques els fan amb les aspirines, els ibuprofens, el prozac, els rennies, totes aquestes llaminadures que ens fan la vida més fàcil, que no els interessa investigar sobre certes coses per por a no fer diner, que ho deixin per a la iniciativa pública que ja ho faran ells, doncs hi ha molts i bons científics a universitats i centres de investigació estatals. En segon lloc la propietat intel·lectual (sic) és pot gestionar de varies maneres i és un concepte que jo no crec sigui d'aplicació universal per tot i per a tothom. Si descobreixes un nou fàrmac passes a ser un tio important, publicaràs el teu descobriment en les millors revistes, sortiràs al diari, guanyaràs un premi, l'empresa o institució en la que treballis guanyarà cert prestigi, fins aquí entra en el camp del que és decent. A partir d'aquí, la intenció per part dels descobridors de viure de les rendes la resta de la vida ja crec que és una mica regalar-se en el món del luxe, aquest fenomen és factible als USA on això de la propietat intel·lectual sembla ser que té més importància que la vida de les persones. Però mentre hi hagi països pirata com la Índia, Brasil o certes Repúbliques Africanes, van bé les multinacionals. Només espero que la producció de fàrmacs genèrics contra malalties tals com càncer, sida o d'altres siguin duta a terme en massa i de manera totalment delictiva atacant frontalment la propietat intel·lectual per gràcia i benefici d'aquelles persones que prefereixen viure ni que sigui un dia més que no pas preservar el benefici econòmic o la propietat intel·lectual de cap individu o empresa.

via VilaWeb

Atenció és un Spidercerdo!!!

La pel·lícula no és pas una maravella, no passa de ser un capítol normalet allargat, però només per aquesta seqüecnia ja l'hagués anat a veure. Homer, t'estimem.

Back to Top