La revista Altaïr no serà Lonely Planet Magazine

Feliçment fa un parell de mesos em vaig subscriure a la revista Altaïr, per que m'agraden els viatges, per que era una revista de viatges diferent, per que la botiga mola molt, bé no se, coses d'aquestes vaja. Bé doncs, la qüestió és que fa unes setmanes m'arriba un mail de la gent d'Altaïr dient-me que l'empresa que s'encarregava d'editar-los deixa de fer-ho i que ho faran per lliure, que l'esmentada empresa sàpiens publicacions a partir d'ara farà una altra revista, la Lonely Planet Magazine, doncs vale; procuraré canviar-me, vaig pensar, suposo que podré continuar rebent l'Altaïr. Peró la primera sorpresa és quan ja veus l'últim número d'Altaïr editat per sàpiens en que anuncien descaradament la nova revista Lonely Planet, és a dir la competència, lleig, però de moment acceptable. El toque de qualitat final per part de sàpiens ha estat un carta que ha arribat a la meva bústia dient que la revista Altaïr canviava de nom i passava a anomenar-se Lonely Planet Magazine. Davant de tanta elegància editorial només puc dir: sàpiens publicacions son uns pocavergonyes i uns manipuladors i vull la meva subscripció a Altaïr i no vull veure un sol número del Lonely Planet Magazine a la meva bústia per que el cremaré després d'haver-li fet vudú i pipi a sobre. He dit.

Altaïr, Revista de Viatges

マッハ Go Go Go!!!

Aquest post me'l dedico a mi mateix que avui m'he tret el carnet de conduir d'una puta vegada. Speed Racer Go Go Go!!!

Planeta Solitari: El congost de Mont-Rebei

Fruit de la meva ignorància, i de pensar que les fotos de la guia Lonely Planet eren reals (com odio el Photoshop) pensava que els indrets màgics, impactants, copsadors, etc. només se trobaven en terres llunyanes, i quan dic llunyanes per mi vol dir fora del continent europeu (per que sóc així de simple, i que hi farem, no?). Inspirant-me en el fet de que aquest cap de setmana vaig anar a parar, per raons alienes a la meva voluntat, a la Vall d'Àger als peus del Montsec i vaig poder descobrir un dels paratges, al menys per mi més impressionants de Catalunya, el congost de Mont -Rebei.

El congost el forma el riu Noguera Ribagorçana travessant la serra del Montsec i constituint una barrera natural entre Catalunya i l'Aragó, de fet se tracta de l´únic gran congost que és manté verge a Catalunya. El congost és travessat per un camí de ferradura excavat a la roca que faria molta por si no fos per un passamans instal·lat per la Fundació Territori i Paisatge. Com a dades tècniques: les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. A prop del congost i regnant sobre l'embassament de Canelles trobem l'ermita de la Pertusa, des d'on es pot iniciar una excursió fins al congost. Val molt la pena, aquelles parets són impressionants, i si estàs preparat i portes aigua i no fas la ruta durant la canícula... podràs gaudir d'unes vistes excepcionals, travessar un pont penjant (que sempre fa gràcia), tenir sota els teus peus barrancs de 200 metres (que poder fa menys gràcia), i en general gaudir de la natura (qui en sàpiga, per que en aquest punt jo al menys fallo i trobo que la natura és un xic massa feréstec pel meu gust).

Com arribar-hi: Per la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des del Pont de Montanyana (Ribagorça, subcomarca la Terreta). Des d'aquí, a través de la carretera que va a Tremp (C-1311), es troba l'encreuament d'on surt la pista senyalitzada que porta a Sant Esteve de la Sarga. Altres maneres d'arribar-hi: a través de la carretera de Tremp (C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla que porta a la Guàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga. També des d'Àger i Corçà (la Noguera), però aleshores només s'hi pot accedir des del sender (GR-1) que travessa el congost de Mont-rebei.

bicingTag

Estàs ociós? No saps que fer aquest estiu? Treballar és massa dur i vols una nova manera de no fer res de profit? Doncs ha arribat el nou concepte d'entreteniment via web, el bicingTag. A remolc de l'èxit de la iniciativa municipal bicing (o també anomenada omplim Barcelona de perills aleatoris sobre dues rodes) ens trobem amb aquest joc que et permet interactuar amb les bicicletes com si tu fossis Félix Rodríguez de la Fuente i la bici un lince ibérico. Selecciona una bici... fes-li una foto cada cop que la vegis... puja la foto a la pàgina web de bicingTag ... seràs el millor caçador de bicicletes? O bé adopta una bici, posa-li un nom i espera a que sigui la bici més caçada, serà la teva bici la més desitjada del panorama ciclista barceloní? Certament això del bicingTag és una nova i refinada manera de perdre el temps i de donar noves emocions a les nostres tardes mortes fent tombs per Barcelona, poder és inútil, si, com a mínim és original. El següent pas podria ser caçar els ciclistes, com un safari urbà...

via la tafanera

Història de Catalunya (Modèstia a apart) de Toni Soler

Més, més literatura, exclama la gent al carrer! Comentaris de llibres cada dia fonamental! Ens encanta la teva encertada i elevada capacitat de crítica! Front al clam popular faré un nou comentari de text, com a l'insti. Aquest cop l'escollit és en Toni Soler i la seva Història de Catalunya (Modèstia a apart) públicat per La Butxaca, que diria que pertany al grup 62, o similar. Després dels drames anomenats Houellebeq i Oé, em venia moooolt de gust un llibre com aquest. Vaig triar Història de Catalunya per que fa poc em vaig llegir Breve Historia de Japón de Mikiso Hane i vaig pensar, collons, t'has llegit la història de Japó des de l'era Heiana fins al 2000 i no ho has fet amb la de Catalunya que es on has crescut... Bé, doncs m'hi vaig posar, a més buscava una mica de frescor i un punt de vista diferent dels llibres acadèmics, que a vegades estan bé i gairebé sempre te suïcidaries llegint-los. I després de devorar el llibre en tres dies dic: com mola!!! El Toni Soler fa un repàs general de la història de Catalunya sense mirament, amb humor a vegades, mala llet gairebé sempre però amb una objectivitat que jo al menys no m'esperava. Objectivitat emmarcada en el fet de que l'autor és català i figuerenc, però això és inevitable. Clar que quan fa conya o es carrega algú dona una opinió subjectiva, però no l'emfatitza ho deixa anar sense més t'ho quedes o ho deixes però no altera la visió objectiva general. Crec que m'he explicat una mica amb el cul poder, però el que volia dir és que no és només u bon llibre d'humor, és un bon llibre d'història. Últim comentari, m'encanten les conclusions finals.