Orgull Andreuenc

Descobreix Mongòlia en bicicleta

Mongòlia és un país d’Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l’est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög.

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d’Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l’interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Desprès de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d’una revolució per part de Sukhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s’estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de la URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d’octubre del 1945, per mitjà d’un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l’ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Descobriu Mongòlia amb en Xavi Tarafa, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta. Tindrem amb nosaltres l’Undarma Bayanbat i en Pabeh, dos dels membres de la petita comunitat mongola que viu a Barcelona, formada només per unes 40 persones, els quals ens relataran aspectes i curiositats d’aquest apassionant país.

Més info a Coneguem el món

I tu? Jo, còmic en català!

Aquesta setmana els aficionats al còmic, especialment aquells que ens agrada llegir en català, hem vist com des de l'Editorial Glénat, una de les que està fent més per l'edició en la nostra llengua, anunciaven que s'incrementen els preus del manga en català de 5 a 6,5 euros. Sovint, l'edició en català apareix més tard que no pas l'edició en castellà o en francès, i molts fans del còmic que en un moment donat optarien per la compra en català ho fan en castellà o en francès perquè no saben pas quan apareixerà l'edició catalana. Per últim, destacar la manca d'ajuts, denunciada pels editors, per part del Govern de la Generalitat a l'edició de còmic en català. Mentre que des de govern es donen ajuts per a dur a terme pel·lícules, sèries, llibres... s'ignora completament la tasca dels editors que treballen per tal de publicar en català. Ara s'apropa el Saló de Barcelona i tenim l'oportunitat de donar una empenta a aquesta tasca comprant còmic editat en català, per saber entre quines obres podeu triar passeu-vos per comic.cat on hi ha un llistat exhaustiu

Publicat a El demà el 25 de maig de 2009

Més informació sobre el còmic en català a ComiCat, on podeu a més votar als premis per als millors còmics editats al 2008!

Wolfram, la fi de Google?

Altavista, Yahoo!, Excite, Lycos... molts motors de cerca han aparegut i desaparegut d'internet d'ençà que la xarxa de xarxes va començar a funcionar. Poc a poc un rere l'altra han anat desapareixent o adaptant-se per tal de tronar el seu lloc al mercat quan, sense fer soroll, el senzill i discret cercador Google els va anar desplaçant. Ara Google és molt més que un cercador: Gmail, Blogger, Google Reader, Google Earth, Google Maps... si un ho pensa fredament, la major part del temps de navegació de molts usuaris no és per internet, és per la Googlesfera. Però cal recordar que l'èxit inicial de Google és va basar en un cercador senzill a nivell de funcionalitats (només cercava, no estava carregat d'aplicacions com Yahoo!) però molt eficient en la seva tasca. Aquesta setmana ha entrat en funcionament la versió alpha (preliminar) del cercador Wolfram. Wolfram és un concepte totalment nou a nivell de cercadors, perquè la resposta a la consulta d'un usuari no és un lloc web, et respon amb informació.

Publicat a El demà el 18 de maig de 2009

Salvatge festa química

Amb aquest anunci la Unió Europea fa publicitat del seu suport a la recerca amb el programa Marie Curie. molt bó.

via: Dadanoia's

Premis ComiCat 2009

A ComiCat no en vam tenir prou i, de nou, a un mes vista del Saló del Còmic de Barcelona tornem a convocar els Premis ComiCat de Còmic en Català. Com que en vam aprendre una mica de l'any passat, enguany hem decidit fer les coses un xic diferent. La votació en comptes de ser oberta serà tancada, per evitar petits intents de saboteig, tupinades variades i per facilitar la participació. Entre tots els que fem ComiCat hem dut a terme una votació prèvia d'on han sortit quatre nomenats per a cada categoria. Podeu votar clicant sobre la imatge o en l'enllaç que trobareu a la part inferior d'aquesta noticia. El guanyadors es donaran a conèixer en finalitzar el Saló del Còmic de Barcelona.

Entre tothom qui voti sortejarem 3 exemplars del llibre Caràcters de Teofrast per gentilesa d'Obrador Edèndum i Publicacions URV. Aquesta edició de l'obra, a cura de Josep Batalla, inclou il·lustracions del dibuixant i caricaturista Joan Vizcarra (Avui, El Jueves).

Teofrast, Caràcters.
Edició bilingüe a cura de Josep Batalla.
Il·lustracions de Joan Vizcarra.
Publicacions URV-Obrador Edèndum.
2009

Els Caràcters són descripcions seques però agradoses de comportaments humans que ens fan estranyesa. No són insòlits però ens semblen reprovables. Teofrast s’adonà que un bon nombre dels seus contemporanis no feien allò que tothom creia que calia fer i descriví aquests comportaments insolents amb un somriure compassiu.

Tanmateix, la innegable bonhomia amb què són escrits els Caràcters encobreix un profund pessimisme. Teofrast concep l’ésser humà com un animal que només en la seva infantesa pot ésser ensinistrat a conviure de manera convenient. De grans, tots plegats som com som i res no indica que ningú ens pugui fer canviar.

Així doncs i sense més preàmbul només cal que cliquis aquí o sobre la imatge dels premis per anar al formulari de votació i conèixer els candidats.

D'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, les dades recollides només seran usades per controlar el procés, no es transmetran a cap altra font i seran esborrades un cop finalitzades les votacions.