2/28/2009

Obama, els funcionaris i Jean-Claude Van Damme

A risc de posar-me una mica Obamaplasta no puc evitar reproduir un fragment del seu llibre L'audàcia de l'esperança, en que reflecteix un dels punts de vista que he expressat més d'una vegada entre la gent que conec:

Estic convençut - encara que no tingui estadístiques que ho demostrin- que el sentiment antiimpostos, antigovern i antisindicats creix cada vegada que la gent ha de fer cua en una Administració en què només hi ha una finestreta oberta, mentre que tres o quatre funcionaris la fan petar a la vista de tots.

Bé, més clar que l'aigua no? M'encanta poder llegir això plasmat sobre el paper i escrit per una persona que (de moment) té el respecte de la major part de ciutadans del món mundial. A mi això em passa bastant sovint, pel fet de ser becari (precari) el meu contacte amb les diferents administracions públiques és més alt que el de la mitjana de la població i tinc el goig de gaudir d'aquestes situacions habitualment. És més, en alguna ocasió la situació a arribat a l'extrem de deixar-me en espera al telèfon mentre les persones de l'oficina a on trucava anaven xafardejant feliçament, i jo sentint-les! Que també són ganes d'emprenyar al personal, haguessin pogut posar-me alguna adaptació a mode fil musical de qualsevol dels temes més de moda o una selecta perpetració new age d'un clàssic del jazz. A dia d'avui no he pensat prou fredament quina pot ser la solució per evitar aquestes situacions que a vegades es donen (que no dic que sempre es donin), normalment hi penso després de que em passen i la resposta que hi trobo... doncs poder no és la més assenyada i s'assembla més a la que en Jean-Claude Van Damme tindria en un mal dia a la Seguretat Social. Però el que si que tinc clar és que si això no passes mai, la major part de nosaltres seriem molt més feliços (sense cap tipus de dubte) i respectarien molt més a les administracions (i pot ser que també als polítics, però vaja, ves a saber).

PD: Atenció, diuen que la última peli d'en Van Damme, JCVD, és molt bona... i no, no estic fent broma.

2/23/2009

Els Secrets de la Ruta de la Seda

El dimarts passat 17 de febrer a les 19h a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 de Barcelona) Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda-) es donà inici al cicle Els Secrets de la Ruta de la Seda. Durant dues setmanes viatgers, blocaires, estudiosos i gents de l'Àsia Central compartiran i explicaran la seva visió i la seva passió per aquesta ruta i per aquests països. La inauguració va anar acompanyada d'un documental sobre La Ruta de la Seda, xerrades, l'exposició fotogràfica Mirades de la Ruta de la Seda i un tast de gastronomia del Kiguizistan. Els dies 20, 24 i 27 de febrer continuarà aquest cicle amb l'emissió de les pel.lícules El silencio (Sokout), El camino a casa i La historia del camello que llora, tres títols que ens ofereixen una visió fascinant de les cultures i la vida en els països d'Àsia. Després de cadascuna d'aquesta pel·lícules és durà a terme una xerrada debat conduïda per diferents coneixedors d'aquest mítica ruta que connecta Europa i Àsia. Podeu trobar més informació al bloc del viatger i blocaire (i un dels impulsors d'aquesta iniciativa) Eduard Balselebre.

Publicat a El demà el 16 de febrer de 2009

2/19/2009

ComiCat al Cabaret elèctric d'Icat fm

Dimarts a la nit vaig anar (com a membre i representant de ComiCat) a la ràdio (Icat fm) a parlar del bloc i del còmic en català:


Aquí teniu una captura de pantalla de la pàgina d'Icat fm durant l'emissió del programa (amb el Serrallonga del Quim Bou) i el podcast per si no el vau escoltar (també el trobareu aquí). Així va quedar el tema, a més glòria que pena espero.



2/17/2009

ComiCat avui a Icat.fm

ComiCat informa:

Si ahir ComiCat va ser triat bloc del dia al 3cat24, ens fa molta il·lusió anunciar-vos que avui dimarts un dels membres del bloc (en Javier del Campo-fonamental) serà un dels convidats de la secció de "Còmic, amb Daniel Fernández" del programa Cabaret elèctric d'Icat fm. El programa se centrarà en el còmic en català i comptarà també amb la participació de Quim Bou. La cita és avui a partir de les 22:25 a Icat fm. Podeu seguir l'emissió del programa a Internet. No us el perdeu!

2/16/2009

El novè art

El prestigi del còmic com a disciplina artística ha anat creixent any rere any, passant de ser considerat un producte destinat al public infantil a ser considerat ja un producte també destinat als adults. Un d'aquests símptomes de normalització és la recent creació dels premis nacionals de còmic del govern espanyol i del govern català. Aquests premis emmarcats dintre dels premis de cultura igualen el còmic a altres disciplines artístiques com l'arquitectura, la pintura, la literatura... Les editorials també han fet una forta aposta pel còmic de producció pròpia i així les editorials barcelonines Norma i Planeta han creat el seus propis premis internacionals de còmic, potenciant la creació entre els nous valors del camp. A banda de tots aquests premis de recent creació i alt impacte, els governs locals han apostat històricament per la concessió de premis a la creació de còmic, cosa que ha permès en part que arribem fins al punt on som ara.

Publicat a El demà el 9 de febrer de 2009

2/12/2009

Felicitats Charly!

Avui el pare de L'origen de les especies fa dos cents anys.

Caricatura de l'època, Charles Darwin al centre. (L'home no és més que un cuc de terra)
Notes de Darwin sobre l'especiació, aquests arbres els fem ara amb ordinador (jo m'hi passo hores fent-ne


2/10/2009

ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2008

Ahir, gràcies a l'esforça d'en Nightwing80 i Per Tutatis, es va dur a terme amb un notable èxit la presentació del primer llibre de ComiCat. Adjunto tot seguit l'escrit de presentació del llibre que inclou el un podcast fet per en Nightwing80 a l'inestimable col·laboració d'en Jacme.

Sigueu benvingudes i benvinguts a ComiCat!

Avui és un dia molt especial per als qui formem part d'aquest projecte de difusió del còmic en català. Fa un any que vam encetar el bloc i, per celebrar aquest aniversari, a més d'estrenar el domini .cat, hem decidit treure el llibre que avui us presentem, per escrit i en podcast: ComiCat: critica, articles i guia del còmic en català 2008, com ja us vam anunciar fa uns dies.

El llibre ha estat curosament editat per Edicions Per Tutatis i inclou part dels continguts que han aparegut al bloc durant aquest primer any de vida. Dividit en tres parts, a ComiCat 2008 hi trobareu totes les critiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

Text de la contracoberta:
ComiCat és un bloc sobre còmic en català realitzat per un conjunt d'amants d´aquest mitjà d'expressió. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar especialment els còmics en català, tant de producció pròpia com en forma de traduccions, així com donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa a les terres de parla catalana.

Amb motiu del nostre primer any d'existència, hem volgut fer un recull d'allò més representatiu de la nostra activitat. El resultat és el llibre que ara teniu a les mans, que inclou totes les crítiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles que ens han semblat més interessants. Entre ells n'hi ha que són textos cedits amablement per Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia amb els còmics publicats en llengua catalana al llarg de 2008.




descarregar el podcast / música de Neon Lights

Aquest podcast de presentació, així com la invitació, no haurien estat possibles sense la col·laboració d'en Jacme. Des d'aquí volem agrair-li el seu suport tècnic i el seu recolzament. Gràcies, especiaire!




Rústica, 150 pàgines, b/n, 108x175mm
Llibre: 7.89€
Impostos (4%): 0.31€
Enviament: 3.01€
Total: 11.21€
Comprar el llibre
Descarregar les primeres 20 pàgines en format pdf

I fins aquí la presentació de la nostra criatura. Esperem que us agradi el llibre i, si us anima a llegir i comprar còmics en català, nosaltres ja ens donarem per satisfets. L'equip de ComiCat us agraeix la vostra presència avui i us convida a una copeta de cava i a xerrar una estona utilitzant els comentaris del bloc. Llarga vida al còmic en català!

2/09/2009

Banca Ètica, refundar el capitalisme

La banca ètica és un tipus d'entitat bancària no gaire desenvolupada als Països Catalans però de llarga trajectòria a Anglaterra i a Holanda. Combina l'obtenció de rendibilitat econòmica amb la inversió en empresses que aportin un benefici social o mediambiental. En un context de crisi i replantejament del capitalisme mirar cap a la banca ètica, per tal de gestionar els nostres diners, és un bona opció i una aposta pel canvi. Tenim dues opcions, el Triodos Bank, fundat a Holanda a l'any 1980, i la Fundació Fiare, fundada al 2003 al País Basc i que exerceix com a agència de la italiana Banca Popolare Etica. Ambdues entitats tenen convenis de col·laboració amb diverses associacions i ONGs, de manera que no només t'assegures que els teus diners no s'invertiran en armes ni en empresses contaminants, sinó que a més tens l'opció de donar part dels teus beneficis en fons d'inversió o fons de renda fixa a aquestes ONGs. Potser el capitalisme s'ha de refundar des de l'estalvi responsable en comptes de fer-ho des de cimeres i reunions de caps d'estat.

Publicat a El demà el 2 de febrer de 2009

2/05/2009

La Tesi de la Gemma

Demà 6 de febrer a les 12h la Gemma presentarà a les Aules de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona la tesi doctoral que porta per títol: Potential New Therapeutic Agents: Effects on HIV Replication and Viral Escape Si esteu interessants en la recerca en VIH, en el desenvolpament de farmacs contra el virus i en la inmunologia i virologia ja seabeu on anar a passar el matí del divendres. Molta sort Gemma! Segur que la defensa sortirà de puta mare i demà a la tarda ja tindrem una nova doctora!

Invitació a la presentació en línia del llibre de ComiCat

Per celebrar el primer aniversari de ComiCat (com ja us vam anunciar fa uns dies) hem decidit, a més d'estrenar un domini .cat, publicar un llibre amb part dels continguts apareguts al bloc durant el 2008. Després d'una feina intensa aquests dies, a càrrec d'Edicions Per Tutatis, ja tenim data per a la presentació del llibre!

ComiCat es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2008 on apareixen recopilats part dels continguts del bloc dels còmics en català i que es durà a terme el provinent dilluns 9 de febrer a les 19 h. a la web www.comicat.cat

Us hi esperem i us animem a convidar també a tots els vostres contactes!

2/04/2009

ZP i jo no som amics

En Zapa (ZP, Zapatero, l'home de mirada infernal d'aquí a sobre, Apoyaré...) i jo tenim un problema. El nostre problema s'anomena ajuts al lloguer. Aquest bon home va promoure una iniciativa (que tot sigui dit, la Generalitat ja feia un temps que duia a terme) que pretenia donar un cop de mà al jovent per a pagar la seva renda de lloguer. Uns 200 euros mensuals, euro amunt, euro avall, fins aquí tot correcte. La mesura va ser anunciada per l'optimista Carme Chacón i esbombada a tots els mitjans de comunicació, per felicitat de molts i desgràcia de tants altres. Poc després de l'anunci de la mesura la major part de propietaris que tenien un pis per llogar van decidir ajudar-se a si mateixos incrementant de manera poc discreta el preus dels seus lloguers davant l'anunci fet per la Chacón de que tots els joves tindríem potencialment més poder adquisitiu (en forma d'ajut estatal).

Doncs bé, ara farà un any (literalment) que vaig fer la meva sol·licitud d'ajut, i ara farà un any que espero alguna resposta per part de l'administració (l'Oficina de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona concretament). No m'ha dit ni ase, ni bèstia, no se si tot va bé, ni si tot va malament. He anat ja dos cops a l'Oficina de l'Habitatge del meu barri (Sant Andreu) a la recerca de respostes. La primera vegada el passat mes de novembre. Llavors em van informar que segons la seva base de dades tot estava correcte, i que l'Oficina de l'Habitatge m'hagués hagut de dir alguna cosa. Vaja, que no era normal, per tant vaig decidir fer una instància, em van assegurar que després de la instància rebria una resposta d'algun tipus. Fa un parell de dies vaig tornar a passar, perquè ningú deia res. Quan vaig explicar la meva situació em van facilitar un full per fer exactament la mateixa instància que havia fet feia dos mesos. Jo vaig preguntar si les instàncies entraven a l'atzar (una si, una no, la lletra d'aquesta m'agrada, aquella altra ha fet servir un bolígraf fúcsia, me la quedo perquè avui és dimecres, no sé, algun criteri desconegut per mi), però no, aquella dona em va dir que totes les instàncies arriben, i no em va dir, però em va insinuar, que tal com arriben també moltes s'ignoren.

En aquesta situació em trobo, redactant, al mateix temps que escric aquestes línies ,una carta per al Síndic de Greuges, aviam si algú em dona un cop de mà amb l'administració. Però jo, mentre estic aquí esperant el meu ajut penso en el responsable, i sí, sempre acabo veien allà al fons de la meva ment la imatge llargueruda d'en Zapa. Un home amb talante, un home que promet tant com parla, un lider polític que només pot tenir contenta a la societat amb falses esperances (Apoyaré...) i que a l'hora de la veritat es dedica a la pràctica del subterfugi demostrant ser uns complet irresponsable polític. Zapa no tens un problema, tens com a mínim 21.464 problemes. No vull un president com en Zapatero, no vull pagar més per l'avió perquè he de passar sempre per Madrid, i vull poder anar amb l'AVE fins a València o Perpinyà, i vull el meu ajut de lloguer, i vull l'Estatut del 30 de setembre de 2005, i vull no haver d'esperar dos setmanes per una visita al metge de capçalera o cinc mesos per a operar-me, per tot això (i més que em deixo) el que vull ara és la independència.

2/02/2009

Oceans de Ferro

En els últims anys s'han dut a terme en el si de la comunitat científica nombroses propostes per tal de reduir el CO2 atmosfèric i en conseqüència, l'efecte hivernacle que aquest provoca. Una de les propostes més controvertides és la que fa anys que investiga el Professor Victor Smetacek de l'Alfred Wegener Institute de Recerca Polar i Marina d'Alemanya. La seva proposta consisteix en afegir pols de ferro a remolins a mar obert amb la intenció de produir un increment de les poblacions de microalgues, Les microalgues, com els arbres, capten CO2 de l'aire, aquestes en morir aniran al fons del mar emportant-se amb elles el CO2. Així és pretén que aquests remolins oceànics fertilitzats amb ferro constitueixin grans segrestadors de CO2, eliminant aquest gas de forma massiva de l'atmosfera i portant-lo cap al fons dels oceans. Fins ara s'havia treballat en aquest experiment a petita escala i bona part de la comunitat científica va decidir no anar més enllà pel fet de no conèixer amb exactitud els seus efectes sobre l'ecosistema. Però el Prof. Smetacek encapçalant un consorci Indo-Germànic té la intenció de dur a terme aquests experiments a gran escala en aigües de l'Antàrtida. La iniciativa ha topant frontalment amb diverses entitats ecologistes i amb el Ministeri d'Investigació i Ciència Alemany, i ha obert de nou la polèmica sobre quins son els límits de la ciència.

Publicat a El demà el 26 de gener de 2008

de febrer 2009

Obama, els funcionaris i Jean-Claude Van Damme

A risc de posar-me una mica Obamaplasta no puc evitar reproduir un fragment del seu llibre L'audàcia de l'esperança, en que reflecteix un dels punts de vista que he expressat més d'una vegada entre la gent que conec:

Estic convençut - encara que no tingui estadístiques que ho demostrin- que el sentiment antiimpostos, antigovern i antisindicats creix cada vegada que la gent ha de fer cua en una Administració en què només hi ha una finestreta oberta, mentre que tres o quatre funcionaris la fan petar a la vista de tots.

Bé, més clar que l'aigua no? M'encanta poder llegir això plasmat sobre el paper i escrit per una persona que (de moment) té el respecte de la major part de ciutadans del món mundial. A mi això em passa bastant sovint, pel fet de ser becari (precari) el meu contacte amb les diferents administracions públiques és més alt que el de la mitjana de la població i tinc el goig de gaudir d'aquestes situacions habitualment. És més, en alguna ocasió la situació a arribat a l'extrem de deixar-me en espera al telèfon mentre les persones de l'oficina a on trucava anaven xafardejant feliçament, i jo sentint-les! Que també són ganes d'emprenyar al personal, haguessin pogut posar-me alguna adaptació a mode fil musical de qualsevol dels temes més de moda o una selecta perpetració new age d'un clàssic del jazz. A dia d'avui no he pensat prou fredament quina pot ser la solució per evitar aquestes situacions que a vegades es donen (que no dic que sempre es donin), normalment hi penso després de que em passen i la resposta que hi trobo... doncs poder no és la més assenyada i s'assembla més a la que en Jean-Claude Van Damme tindria en un mal dia a la Seguretat Social. Però el que si que tinc clar és que si això no passes mai, la major part de nosaltres seriem molt més feliços (sense cap tipus de dubte) i respectarien molt més a les administracions (i pot ser que també als polítics, però vaja, ves a saber).

PD: Atenció, diuen que la última peli d'en Van Damme, JCVD, és molt bona... i no, no estic fent broma.

Els Secrets de la Ruta de la Seda

El dimarts passat 17 de febrer a les 19h a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 de Barcelona) Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda-) es donà inici al cicle Els Secrets de la Ruta de la Seda. Durant dues setmanes viatgers, blocaires, estudiosos i gents de l'Àsia Central compartiran i explicaran la seva visió i la seva passió per aquesta ruta i per aquests països. La inauguració va anar acompanyada d'un documental sobre La Ruta de la Seda, xerrades, l'exposició fotogràfica Mirades de la Ruta de la Seda i un tast de gastronomia del Kiguizistan. Els dies 20, 24 i 27 de febrer continuarà aquest cicle amb l'emissió de les pel.lícules El silencio (Sokout), El camino a casa i La historia del camello que llora, tres títols que ens ofereixen una visió fascinant de les cultures i la vida en els països d'Àsia. Després de cadascuna d'aquesta pel·lícules és durà a terme una xerrada debat conduïda per diferents coneixedors d'aquest mítica ruta que connecta Europa i Àsia. Podeu trobar més informació al bloc del viatger i blocaire (i un dels impulsors d'aquesta iniciativa) Eduard Balselebre.

Publicat a El demà el 16 de febrer de 2009

ComiCat al Cabaret elèctric d'Icat fm

Dimarts a la nit vaig anar (com a membre i representant de ComiCat) a la ràdio (Icat fm) a parlar del bloc i del còmic en català:


Aquí teniu una captura de pantalla de la pàgina d'Icat fm durant l'emissió del programa (amb el Serrallonga del Quim Bou) i el podcast per si no el vau escoltar (també el trobareu aquí). Així va quedar el tema, a més glòria que pena espero.



ComiCat avui a Icat.fm

ComiCat informa:

Si ahir ComiCat va ser triat bloc del dia al 3cat24, ens fa molta il·lusió anunciar-vos que avui dimarts un dels membres del bloc (en Javier del Campo-fonamental) serà un dels convidats de la secció de "Còmic, amb Daniel Fernández" del programa Cabaret elèctric d'Icat fm. El programa se centrarà en el còmic en català i comptarà també amb la participació de Quim Bou. La cita és avui a partir de les 22:25 a Icat fm. Podeu seguir l'emissió del programa a Internet. No us el perdeu!

El novè art

El prestigi del còmic com a disciplina artística ha anat creixent any rere any, passant de ser considerat un producte destinat al public infantil a ser considerat ja un producte també destinat als adults. Un d'aquests símptomes de normalització és la recent creació dels premis nacionals de còmic del govern espanyol i del govern català. Aquests premis emmarcats dintre dels premis de cultura igualen el còmic a altres disciplines artístiques com l'arquitectura, la pintura, la literatura... Les editorials també han fet una forta aposta pel còmic de producció pròpia i així les editorials barcelonines Norma i Planeta han creat el seus propis premis internacionals de còmic, potenciant la creació entre els nous valors del camp. A banda de tots aquests premis de recent creació i alt impacte, els governs locals han apostat històricament per la concessió de premis a la creació de còmic, cosa que ha permès en part que arribem fins al punt on som ara.

Publicat a El demà el 9 de febrer de 2009

Felicitats Charly!

Avui el pare de L'origen de les especies fa dos cents anys.

Caricatura de l'època, Charles Darwin al centre. (L'home no és més que un cuc de terra)
Notes de Darwin sobre l'especiació, aquests arbres els fem ara amb ordinador (jo m'hi passo hores fent-ne


ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2008

Ahir, gràcies a l'esforça d'en Nightwing80 i Per Tutatis, es va dur a terme amb un notable èxit la presentació del primer llibre de ComiCat. Adjunto tot seguit l'escrit de presentació del llibre que inclou el un podcast fet per en Nightwing80 a l'inestimable col·laboració d'en Jacme.

Sigueu benvingudes i benvinguts a ComiCat!

Avui és un dia molt especial per als qui formem part d'aquest projecte de difusió del còmic en català. Fa un any que vam encetar el bloc i, per celebrar aquest aniversari, a més d'estrenar el domini .cat, hem decidit treure el llibre que avui us presentem, per escrit i en podcast: ComiCat: critica, articles i guia del còmic en català 2008, com ja us vam anunciar fa uns dies.

El llibre ha estat curosament editat per Edicions Per Tutatis i inclou part dels continguts que han aparegut al bloc durant aquest primer any de vida. Dividit en tres parts, a ComiCat 2008 hi trobareu totes les critiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

Text de la contracoberta:
ComiCat és un bloc sobre còmic en català realitzat per un conjunt d'amants d´aquest mitjà d'expressió. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar especialment els còmics en català, tant de producció pròpia com en forma de traduccions, així com donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa a les terres de parla catalana.

Amb motiu del nostre primer any d'existència, hem volgut fer un recull d'allò més representatiu de la nostra activitat. El resultat és el llibre que ara teniu a les mans, que inclou totes les crítiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles que ens han semblat més interessants. Entre ells n'hi ha que són textos cedits amablement per Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia amb els còmics publicats en llengua catalana al llarg de 2008.




descarregar el podcast / música de Neon Lights

Aquest podcast de presentació, així com la invitació, no haurien estat possibles sense la col·laboració d'en Jacme. Des d'aquí volem agrair-li el seu suport tècnic i el seu recolzament. Gràcies, especiaire!




Rústica, 150 pàgines, b/n, 108x175mm
Llibre: 7.89€
Impostos (4%): 0.31€
Enviament: 3.01€
Total: 11.21€
Comprar el llibre
Descarregar les primeres 20 pàgines en format pdf

I fins aquí la presentació de la nostra criatura. Esperem que us agradi el llibre i, si us anima a llegir i comprar còmics en català, nosaltres ja ens donarem per satisfets. L'equip de ComiCat us agraeix la vostra presència avui i us convida a una copeta de cava i a xerrar una estona utilitzant els comentaris del bloc. Llarga vida al còmic en català!

Banca Ètica, refundar el capitalisme

La banca ètica és un tipus d'entitat bancària no gaire desenvolupada als Països Catalans però de llarga trajectòria a Anglaterra i a Holanda. Combina l'obtenció de rendibilitat econòmica amb la inversió en empresses que aportin un benefici social o mediambiental. En un context de crisi i replantejament del capitalisme mirar cap a la banca ètica, per tal de gestionar els nostres diners, és un bona opció i una aposta pel canvi. Tenim dues opcions, el Triodos Bank, fundat a Holanda a l'any 1980, i la Fundació Fiare, fundada al 2003 al País Basc i que exerceix com a agència de la italiana Banca Popolare Etica. Ambdues entitats tenen convenis de col·laboració amb diverses associacions i ONGs, de manera que no només t'assegures que els teus diners no s'invertiran en armes ni en empresses contaminants, sinó que a més tens l'opció de donar part dels teus beneficis en fons d'inversió o fons de renda fixa a aquestes ONGs. Potser el capitalisme s'ha de refundar des de l'estalvi responsable en comptes de fer-ho des de cimeres i reunions de caps d'estat.

Publicat a El demà el 2 de febrer de 2009

La Tesi de la Gemma

Demà 6 de febrer a les 12h la Gemma presentarà a les Aules de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona la tesi doctoral que porta per títol: Potential New Therapeutic Agents: Effects on HIV Replication and Viral Escape Si esteu interessants en la recerca en VIH, en el desenvolpament de farmacs contra el virus i en la inmunologia i virologia ja seabeu on anar a passar el matí del divendres. Molta sort Gemma! Segur que la defensa sortirà de puta mare i demà a la tarda ja tindrem una nova doctora!

Invitació a la presentació en línia del llibre de ComiCat

Per celebrar el primer aniversari de ComiCat (com ja us vam anunciar fa uns dies) hem decidit, a més d'estrenar un domini .cat, publicar un llibre amb part dels continguts apareguts al bloc durant el 2008. Després d'una feina intensa aquests dies, a càrrec d'Edicions Per Tutatis, ja tenim data per a la presentació del llibre!

ComiCat es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2008 on apareixen recopilats part dels continguts del bloc dels còmics en català i que es durà a terme el provinent dilluns 9 de febrer a les 19 h. a la web www.comicat.cat

Us hi esperem i us animem a convidar també a tots els vostres contactes!

ZP i jo no som amics

En Zapa (ZP, Zapatero, l'home de mirada infernal d'aquí a sobre, Apoyaré...) i jo tenim un problema. El nostre problema s'anomena ajuts al lloguer. Aquest bon home va promoure una iniciativa (que tot sigui dit, la Generalitat ja feia un temps que duia a terme) que pretenia donar un cop de mà al jovent per a pagar la seva renda de lloguer. Uns 200 euros mensuals, euro amunt, euro avall, fins aquí tot correcte. La mesura va ser anunciada per l'optimista Carme Chacón i esbombada a tots els mitjans de comunicació, per felicitat de molts i desgràcia de tants altres. Poc després de l'anunci de la mesura la major part de propietaris que tenien un pis per llogar van decidir ajudar-se a si mateixos incrementant de manera poc discreta el preus dels seus lloguers davant l'anunci fet per la Chacón de que tots els joves tindríem potencialment més poder adquisitiu (en forma d'ajut estatal).

Doncs bé, ara farà un any (literalment) que vaig fer la meva sol·licitud d'ajut, i ara farà un any que espero alguna resposta per part de l'administració (l'Oficina de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona concretament). No m'ha dit ni ase, ni bèstia, no se si tot va bé, ni si tot va malament. He anat ja dos cops a l'Oficina de l'Habitatge del meu barri (Sant Andreu) a la recerca de respostes. La primera vegada el passat mes de novembre. Llavors em van informar que segons la seva base de dades tot estava correcte, i que l'Oficina de l'Habitatge m'hagués hagut de dir alguna cosa. Vaja, que no era normal, per tant vaig decidir fer una instància, em van assegurar que després de la instància rebria una resposta d'algun tipus. Fa un parell de dies vaig tornar a passar, perquè ningú deia res. Quan vaig explicar la meva situació em van facilitar un full per fer exactament la mateixa instància que havia fet feia dos mesos. Jo vaig preguntar si les instàncies entraven a l'atzar (una si, una no, la lletra d'aquesta m'agrada, aquella altra ha fet servir un bolígraf fúcsia, me la quedo perquè avui és dimecres, no sé, algun criteri desconegut per mi), però no, aquella dona em va dir que totes les instàncies arriben, i no em va dir, però em va insinuar, que tal com arriben també moltes s'ignoren.

En aquesta situació em trobo, redactant, al mateix temps que escric aquestes línies ,una carta per al Síndic de Greuges, aviam si algú em dona un cop de mà amb l'administració. Però jo, mentre estic aquí esperant el meu ajut penso en el responsable, i sí, sempre acabo veien allà al fons de la meva ment la imatge llargueruda d'en Zapa. Un home amb talante, un home que promet tant com parla, un lider polític que només pot tenir contenta a la societat amb falses esperances (Apoyaré...) i que a l'hora de la veritat es dedica a la pràctica del subterfugi demostrant ser uns complet irresponsable polític. Zapa no tens un problema, tens com a mínim 21.464 problemes. No vull un president com en Zapatero, no vull pagar més per l'avió perquè he de passar sempre per Madrid, i vull poder anar amb l'AVE fins a València o Perpinyà, i vull el meu ajut de lloguer, i vull l'Estatut del 30 de setembre de 2005, i vull no haver d'esperar dos setmanes per una visita al metge de capçalera o cinc mesos per a operar-me, per tot això (i més que em deixo) el que vull ara és la independència.

Oceans de Ferro

En els últims anys s'han dut a terme en el si de la comunitat científica nombroses propostes per tal de reduir el CO2 atmosfèric i en conseqüència, l'efecte hivernacle que aquest provoca. Una de les propostes més controvertides és la que fa anys que investiga el Professor Victor Smetacek de l'Alfred Wegener Institute de Recerca Polar i Marina d'Alemanya. La seva proposta consisteix en afegir pols de ferro a remolins a mar obert amb la intenció de produir un increment de les poblacions de microalgues, Les microalgues, com els arbres, capten CO2 de l'aire, aquestes en morir aniran al fons del mar emportant-se amb elles el CO2. Així és pretén que aquests remolins oceànics fertilitzats amb ferro constitueixin grans segrestadors de CO2, eliminant aquest gas de forma massiva de l'atmosfera i portant-lo cap al fons dels oceans. Fins ara s'havia treballat en aquest experiment a petita escala i bona part de la comunitat científica va decidir no anar més enllà pel fet de no conèixer amb exactitud els seus efectes sobre l'ecosistema. Però el Prof. Smetacek encapçalant un consorci Indo-Germànic té la intenció de dur a terme aquests experiments a gran escala en aigües de l'Antàrtida. La iniciativa ha topant frontalment amb diverses entitats ecologistes i amb el Ministeri d'Investigació i Ciència Alemany, i ha obert de nou la polèmica sobre quins son els límits de la ciència.

Publicat a El demà el 26 de gener de 2008

Back to Top