Wassup Obama!!!

Algú recorda aquell anunci de Budweiser on sortien uns col·legues dient tota l'estona Wassup!!! ? A mi em feia certa gràcia juntament amb el de les granotes (al final es feia pesat cert, però al principi feia gràcia). Bé doncs per qui es preguntés que havia estat d'aquella colla aquí teniu la versió del 2008, sembla ser que les coses no els hi van gaire bé, però encara tenen esperances.

Candidats críptics a la presidència dels EUA

Com que no veig unes eleccions a la vista a casa amb les que divertir-me, i com que estic a Maine passat un fred considerable i amb no massa a fer aquest cap de setmana he decidit fer una ullada a la política nord americana, més concretament a la pòliticodiverstat americana. Un quan a les notícies sent parlar d'eleccions als USA pensa: mmm que avorrit, només dos partits, Obama o McCain (incís: Obama siusplau...), Demòcrates o Republicans... doncs no!!! Error com una casa. Els estatunidencs tenen una important pòliticodiversitat críptica, oculta als ulls del millor observador, però avui faré un repàs de tots els candidats a la presidència dels USA i els seus corresponents partit, bé menys de l'Obama i del McCain que tothom ja n'ha sentit prou a parlar.

Bé aquest era el meu article estrella de la setmana per no dir del més, però... ha arribat Vilaweb i avui mateix m'ha publicat un article titulat: Els altres candidats, i jo que faig ara? Doncs mira tu continuo, i a més content de veure que un diari de veritat també publica aquestes coses. Això si, intentaré que la informació que jo presenti sigui complementaria a la presentada per Vilaweb. Comencem doncs. La divisió que faré es basa no en color polític (que també el remarcaré) sinó en la possibilitat que tenen els partits de guanyar realment les eleccions. M'explico, només si s'aconsegueixen 270 vots electorals un partit pot aspirar a la presidència dels estats units, per aconseguir-ho t'has de presentar a un determinat nombre d'estats si no, doncs res, només podries governar si cap dels altres partits hagués estat capaç d¡aconseguir aquests 270 vots electorals. Així doncs de la resta de partits, quins podrien competir contra Obama i McCain per la presidència dels USA:

Chuck Baldwin del Constitution Party


Chuck Baldwin és un pastor baptista conservador, antigament pertanyent al Partit Republicà i que ara es presenta pel Consitution Party un partit més a la dreta encara que els Republicans i que anteriorment era conegut com a U.S. Taxpayers Party. Entre la gent que els hi dona suport hi ha en Mike Huckabee, el que va ser un dels rival de McCain a les primàries republicanes, i que fa que al seu costat en McCain sembli comunista.



Cyntia McKinney del Green Party


La candidata del Green Party anteriorment havia format part del Partit Demòcrata, va ser congressista per Georgia d'aquest partit fins l'any passat. El partit verd vindria a ser una mena de partit demòcrata ecologista i una mica més d'esquerres, però tampoc res exagerat. Tot i així la candidata del Green Party també conta amb el suport del Workers World Party, un partit de caire marxista-Leninista.


Bob Barr del Libertarian Party

Bob Barr és un altra trànsfuga, per dir-ho d'alguna manera, congressista pel Partit Republicà va deixar el partit al 2004 per discrepàncies amb la política de Bush. Es presenta amb el Libertarian Party que contra tot pronostic no son anarquistes si no que son ultraliberals. Aposten per reduir la maquinaria de l'estat a la seva mínima expressió i acabar amb l'intervencionisme (en el context actual fa certa gràcia i tot). En Bob Barr va formar part durant 6 anys de la junta directiva de l'Associació Nacional del Rifle.


Ralph Nader com a independent


Defensor dels consumidors i activista polític, Ralph Nader s'havia presentat 5 vegades com a president dels Estats Units, tant com a independent com a candidat del Green Party o d'altres. Nader sempre a representat l'alternativa més progressista per al potencial electoral demòcrata, arribant a assolir fins a un 5% de la intenció de vot en les enqueste per aquestes eleccions fetes a finals de l'any passat.


Al proper post, tots aquells que no podran arribar a ser presidents al 2008 ni de conya.

Kintí, l'últim ninja català

Penjar tants vídeos seguits no acaba de ser positiu, ho se, però això s'havia de penjar imminentment. Atenció primer anime català (amateur total cert, però fet per a la Xarxa de Televisions Locals), però a més atenció a la història. El freakisme no te fronteres però en aquest cas és catalanista, Kintí defensor de la terra. Esperem el llargmetratge!

Vist a directe!cat

Ha mort Neil Hefti

Neil Hefti a part de ser un gran trompetista i compositor va ser el creador d'una de les bandes sonores més cèlebres de la televisió dels 60, aquesta:

Només per aixì ha és mereix un homenatge, però a més va formar part de les big bands de Count Basie o Woody Herman i va ser responsable del disc Sinatra and Swinging' Brass amb el gran Frank. Descansi en pau.

La taula periòdica del còmics

Això és una autentica freakada que un company de feina m'ha fet arribar per correu electrònic (gràcies Pep!). És tracta d'una taula periòdica en que cada element t'enllaça amb una pàgina on podràs veure un llistat de còmics (de super herois generalment) en que apareixen aquest element (si, són gent molt rara). Un cop a la pàgina si fas clic sobre algun dels elements de la llista podràs veure la pàgina complerta del còmic en qüestió. A més també enllaça amb un web on hi ha una taula periòdica del elements amb tota la informació fisicoquímica per cadascun d'ells. De moment aquesta pàgina se'n du el meu premi a la pàgina més freak, al menys a nivell de concepte. Això si que és unir passions. Em sembla que començaré a recopilar aparicions de protists nanoflagel·lats heterotròfics marins en els còmics del món per tal de fre la meva pròpia pàgina (èxit rotund, segur). Aquí teniu l'enllaç a The Periòdic Table of Comic Books.

Ja està aquí!

En la sèrie de grans openings d'anime en català vaig cometre una error, vaig començar amb Fly, i crec que va ser fruit de retrobar-me amb aquella mítica cançó després de tants anys. Quin és l'error... doncs que aquesta sèrie, per justícia i per qualitat infinita hagués hagut de començar amb el que va ser un dels primers openings en català d'un anime (i que va ser també el primer que jo vaig veure) i que em va acompanyar el les tardes de la meva infantessa quan jo encarà era un ésser de profit. Si, no parlo de res més que de l'únic i incomparable Dr. Slump!!!

Demano doncs perdó per l'error i per haver-lo exclòs inicialment d'aquests sèrie, avui l'he escoltat de nou i he vist clarament que sense els més gran la sèrie no és complerta.