9/28/2008

p2p segons Guardans

Fa uns minuts que m'he mirat el reportatge de Vilaweb.tv: El futur de les telecomunicacions a debat, si podeu, feu-li una ullada. Es comenten coses molt interessants sobre la futura llei europea de telecomunicacions. Especialment eloqüent l'Ignasi Guardans de CIU quan posa en el mateix sac als pederastes i als usuaris de xarxes p2p. Senyor Guardans, des d'aquest racó de la blogosfera permeti'm un aplaudiment i la més sincera felicitació per tal genial declaració. Els internautes catalans li estem molt agraïts.

9/26/2008

La Crisi a dos bandes

Estem al mig d'una crisi, i aquí a cal ianqui al mig d'una crisi terrible (sempre que passejo entre gratacels miro amunt per si un cas, aquests al 29 van agafar el vici de tirar-se des del terrat i no saps mai quan els hi pillarà per repetir). Doncs aquesta setmana he descobert dos aproximacions a la mateixa des de dos punts de vista ben diferents.

La primera, i crec que coneguda per tothom, es tracta de l'obra mestre de les accions reivindicatives (tornant al mateix temps un xic de dignitat als moviments socials catalans que feia temps que dormien) de l'Enric Duran. Fruit de la seva acció, és a dir timar als banc prop de 500 mil euros (toma!), i subvencionada per ella ha aparegut la revista Crisi, revista d'un sol número que és va distribuir gratuïtament el passat dia 17 de setembre (en que és va fer pública l'acció de l'Enric). En ella és denuncia l'acció de banc i caixes i és donar a conèixer al públic el bo i millor de món capitalista (i la seva corrupció, que poder no són del tot sinònims, però s'hi apropen).

La segona, i poder menys coneguda, és el genial relat de com ha arribat l'economia fins al punt en que ens trobem ara mateix. La Crisis Ninja a càrrec de Leopoldo Abadia Sr. (professor de l'IESE durant 31 anys i fundador i president del grup Sonnenfeld)és un text divulgatiu on de manera clara, entenedora i molt divertida ens explica com la màgia financera ens ha ficat en el merder en que ens trobem tots ficats. És la visió més entretinguda de la crisi que he llegit fins ara i a més m'ha permès comprendre que està passant.

La Crisi Ninja s'actualitza constantment fruit de les noticies que van apareixen de com un munt de llestos van decidir repartir-se la pasta i ara un munt de desgraciats imbècils (els que paguem impostos) els estem treien les castanyes del foc, perquè son els estats que mantenim nosaltres els que estan salvant als bancs, això és el que s'anomenaria socialisme dels rics, es a dir ells ,guanyen un munt de diners, arriscant-se i cagant-la, i quan s'estimben el Papà Estat els salva amb els calers de tots els contribuents. Des del meu punt de vista és una jugada mestra, tant o més que la de l'Enric Duran, perquè poder l'economia s'enfonsa però no s'enfonsa la fortuna dels responsable d'aquest desastre. Un grup de financers que un dia van decidir de perpetrar l'atracament/estafa més increïble de tota la història de la humanitat, van fer servir tots els mecanismes possibles que proporcionava el capitalisme, els van utilitzar amb total lliberta i total irresponsabilitat movent-se sempre en la zona fosca de l'economia i ho van batejar com a màgia financera. Ara, després d'enriquir-se en una espiral especulativa que ha durat anys deixen l'economia mundial feta un fàstic i els governs del món i les autoritats monetàries els deixaran lliures amb total impunitat, doncs d'una manera o d'una altra, per acció o per omissió són còmplices del que ha passat. Ni Danny Ocean ho hagués fet millor. Senyor aquí només a pillat un col·lectiu i aquest col·lectiu som nosaltres (a no ser que això ho estigui llegint un directiu de Morgan Stanley, Goldman-Sachs o similars, vosaltres no sou nosaltres en aquest cas).

Dos visions de la mateixa situació, dos visions oposades, la mateixa conclusió: ens han pres el pel durant anys, som uns cornut i pagarem el beure. Només donar gràcies a l'Enric, que al menys els hi a donat a beure una mica del seu propi xarop.

9/25/2008

El català a Nature

Molts recordareu que ara fa unes setmanes a Nature es va publicar una carta del Dr. José M. Rojo del Centro de Investigaciones Biologicas del CSIC en que parlava de la persecució del castellà i bla, bla, bla. Bé doncs, això ha tingut un final, feliç? Poder si. Farà unes setmanetes Nature (volum 455, 4 de setembre de 2008) va publicar un parell de cartes d'Antoni Rosell-Melé (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Jesus Purroy (Parc Científic de Barcelona) que porten per títols: Catalan speakers learn a wider range i Spain's minority -lenguage speakers are bilingual respectivament. Ambdues són una rèplica a les bramades del Dr. Rojo i fins a cert punt deixa entreveure que Nature a se n'ha adonat de que la carta de Rojo era una bestiesa. Suposo que també la pressió de part de la comunitat científica catalana (i no catalana), escrivint cartes a Nature, de fet conec dos casos més de cartes escrites a la revista que no han estat publicades, ha jugat un paper important alhora de que Nature publiqués aquestes dues cartes, doncs és una revista que procura evitar la discussió excessiva de les cartes i és reticent a publicar-ne masses d'un mateix tema. En aquest enllaç us podeu descarregar les cartes complertes.

9/19/2008

Camino Moria

La meva descoberta d'avui, el Freak Metal d'El Reno Renardo. Aquest tema li dedico a Nightwing80 (espero que l'ofensa no sigui extrema...) jo no he pogut deixar de riure :-), el millor moment: ... voy Camino Moria, hay que madrugar y vamos toda la peña cantando Manowar...


9/18/2008

Ska Soul Descarga and Boogaloo

Ja arriben les festes de La Mercè, i després d'un parell d'anys en que el cartell pel meu gust no ha matat gaire, aquest anys va i ho peten... és que s'ha de ser dolent eh, s'ha de ser dolent!!! Jordi Hereu, socis de govern, qui s'encarregui de programar els concerts del BAM i La Mercè en general, jo us pregunto, perquè a mi? I es que aquest any al BAM a la Fabra i Coats (al costa de casa meva!) tocaran les Pepper Pots, ska band de Girona, el millor ska de Catalunya i una de les bandes emergents més reconegudes d'Europa (demà divendres, i si no podeu anar a Barcelona, a les festes de Santa Tecla a Tarragona hi seran el dissabte dia 20). Però, i atenció que la cosa no queda aquí, els dies 19 i 20 al Carrer Consell de Cent amb Avinguda Meridiana fan uns concerts anomenats Euskal Herria a La Mercè on tots els grups que toquen practiquen sanament el Funk, el Soul, el Boogaloo i l'Ska, combinats entre ells o per separat (com dient, Javi, això era per tu, llàstima que t'hi hagis perdut... odi i ràbia). Especial bona pinta tenen un grup anomenat Los Fulanos, que actuen el 19 i sense cap mena de dubte val la pena veure l'última actuació a càrrec de Dr. Calypso el dia 20. Jo no hi puc anar, això ja ho tenim, però vosaltres si! Així dons, en honor dels exiliats i caiguts en combat, siusplau go on rudeboy style!


Vota fonamental per dominar l'univers!

Com centenars d'altres blocaires em presento als Premis Blocs Catalunya en la categoria de Millor mercenari i futurible dictador galàctic, i també a la de Millor bloc personal. Com que la meva legió de seguidors és infinita us demano el vostre vot, i poder passo de tenir cap a tenir-ne dos (fet que moralment per mi suposaria una gran victòria, sniff).

9/13/2008

Grans esperances del cinema de tardor

En els últims tres mesos he descobert tres pel·lícules que encara no s'han estrenat (que jo sàpiga) però que em moro de ganes de veure. Les posaré per ordre cronològic de descoberta. No explicaré gaire cosa, només que la primera conta amb l'apdrinament i la participació de Quentin Tarantino . La segona és un documental (fals, real, ni idea, però la idea m'agrada). La tercera és la nova de Kevin Smith, que després de castigar-nos amb Jay and Silent Bob Strike Back, Jersey Girl i Clerks 2, sembla (i dic sembla) que per fi sortirà del pou creatiu i de mediocritat en que va començar a caure amb Dogma (i que consti que jo adoro al Kevin Smith, per mi la Trilogia de Nova Jersey és el súmmum!). Mireu-vos els tràilers, no tenen desperdici.

Sukiyaki Western Django




A Complete History of my Sexual Failures




Zack and Miri Make a Porn


9/09/2008

Más chutes no!

Aquest clàssic entre els clàssics (del que seria spanish bizarre) els hi dedico a la Laura i al Cristian (que em va passar la cançó en mp3, tinc un joia!) que em van acollir a casa seva a Boston i on vaig poder descobrir un espectacle més enllà de la boxa... més enllà del K-1, l'UFC, increïble. Amb tots vostès Los Calis.



9/07/2008

Nova temporada

Ja he tornat de vacances, el blog torna a estar actiu (La Gran Travessa també torna a estar activa, doncs durant el viatge a estat tècnicament impossible escriure gaire res, ho emetrem en diferit). I he dit tornar per dir alguna cosa, en el fons no he tornat a enlloc, m'he quedat a Estats Units i escric això a un autobús que em portarà de Boston a la localitat de Wiscasset, Maine i des d'allà a la minúscula i pintoresca població costanera de Boothbay Harbour, fins a on no hi ha bus i hauré d'agafar un taxi, per quedar-me allà tancat durant els propers 2 mesos sencers, doncs no se ben bé com sortir d'allà (no puc pagar un taxi cada cop que vulgui sortir del poble de la Senyora Fletcher). Estaré currant al Bigelow Laboratory for Ocean Sciences, aviam que tal va. I el primer post de tornada, havia de ser un sobre aquest últim Grec a Barcelona, però ahir em va arribar la notícia de que el bloc conjunt que fem sobre còmics, ComiCat, ha aparegut a la revista Presència del passat dia 5, penjo una imatge de la ressenya, em fa molta il·lusió. Ens llegim, encantat de trobar-me de nou a tothom per la blocosfera, putejar per que s'ha acabat les vacances amb la Gemma, putejat perquè pot ser que em passi dos mesos sense sortir d'un petit poble amb la Fletcher, el Sheriff, el Metge, la senyora de la botiga de flors i els diversos assassins locals, perquè per culpa de la Senyora la Fletcher la costa de Nova Anglaterra sembla pitjor que el Bronx. Si la veig fugiré, no vull morir!

de setembre 2008

p2p segons Guardans

Fa uns minuts que m'he mirat el reportatge de Vilaweb.tv: El futur de les telecomunicacions a debat, si podeu, feu-li una ullada. Es comenten coses molt interessants sobre la futura llei europea de telecomunicacions. Especialment eloqüent l'Ignasi Guardans de CIU quan posa en el mateix sac als pederastes i als usuaris de xarxes p2p. Senyor Guardans, des d'aquest racó de la blogosfera permeti'm un aplaudiment i la més sincera felicitació per tal genial declaració. Els internautes catalans li estem molt agraïts.

La Crisi a dos bandes

Estem al mig d'una crisi, i aquí a cal ianqui al mig d'una crisi terrible (sempre que passejo entre gratacels miro amunt per si un cas, aquests al 29 van agafar el vici de tirar-se des del terrat i no saps mai quan els hi pillarà per repetir). Doncs aquesta setmana he descobert dos aproximacions a la mateixa des de dos punts de vista ben diferents.

La primera, i crec que coneguda per tothom, es tracta de l'obra mestre de les accions reivindicatives (tornant al mateix temps un xic de dignitat als moviments socials catalans que feia temps que dormien) de l'Enric Duran. Fruit de la seva acció, és a dir timar als banc prop de 500 mil euros (toma!), i subvencionada per ella ha aparegut la revista Crisi, revista d'un sol número que és va distribuir gratuïtament el passat dia 17 de setembre (en que és va fer pública l'acció de l'Enric). En ella és denuncia l'acció de banc i caixes i és donar a conèixer al públic el bo i millor de món capitalista (i la seva corrupció, que poder no són del tot sinònims, però s'hi apropen).

La segona, i poder menys coneguda, és el genial relat de com ha arribat l'economia fins al punt en que ens trobem ara mateix. La Crisis Ninja a càrrec de Leopoldo Abadia Sr. (professor de l'IESE durant 31 anys i fundador i president del grup Sonnenfeld)és un text divulgatiu on de manera clara, entenedora i molt divertida ens explica com la màgia financera ens ha ficat en el merder en que ens trobem tots ficats. És la visió més entretinguda de la crisi que he llegit fins ara i a més m'ha permès comprendre que està passant.

La Crisi Ninja s'actualitza constantment fruit de les noticies que van apareixen de com un munt de llestos van decidir repartir-se la pasta i ara un munt de desgraciats imbècils (els que paguem impostos) els estem treien les castanyes del foc, perquè son els estats que mantenim nosaltres els que estan salvant als bancs, això és el que s'anomenaria socialisme dels rics, es a dir ells ,guanyen un munt de diners, arriscant-se i cagant-la, i quan s'estimben el Papà Estat els salva amb els calers de tots els contribuents. Des del meu punt de vista és una jugada mestra, tant o més que la de l'Enric Duran, perquè poder l'economia s'enfonsa però no s'enfonsa la fortuna dels responsable d'aquest desastre. Un grup de financers que un dia van decidir de perpetrar l'atracament/estafa més increïble de tota la història de la humanitat, van fer servir tots els mecanismes possibles que proporcionava el capitalisme, els van utilitzar amb total lliberta i total irresponsabilitat movent-se sempre en la zona fosca de l'economia i ho van batejar com a màgia financera. Ara, després d'enriquir-se en una espiral especulativa que ha durat anys deixen l'economia mundial feta un fàstic i els governs del món i les autoritats monetàries els deixaran lliures amb total impunitat, doncs d'una manera o d'una altra, per acció o per omissió són còmplices del que ha passat. Ni Danny Ocean ho hagués fet millor. Senyor aquí només a pillat un col·lectiu i aquest col·lectiu som nosaltres (a no ser que això ho estigui llegint un directiu de Morgan Stanley, Goldman-Sachs o similars, vosaltres no sou nosaltres en aquest cas).

Dos visions de la mateixa situació, dos visions oposades, la mateixa conclusió: ens han pres el pel durant anys, som uns cornut i pagarem el beure. Només donar gràcies a l'Enric, que al menys els hi a donat a beure una mica del seu propi xarop.

El català a Nature

Molts recordareu que ara fa unes setmanes a Nature es va publicar una carta del Dr. José M. Rojo del Centro de Investigaciones Biologicas del CSIC en que parlava de la persecució del castellà i bla, bla, bla. Bé doncs, això ha tingut un final, feliç? Poder si. Farà unes setmanetes Nature (volum 455, 4 de setembre de 2008) va publicar un parell de cartes d'Antoni Rosell-Melé (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Jesus Purroy (Parc Científic de Barcelona) que porten per títols: Catalan speakers learn a wider range i Spain's minority -lenguage speakers are bilingual respectivament. Ambdues són una rèplica a les bramades del Dr. Rojo i fins a cert punt deixa entreveure que Nature a se n'ha adonat de que la carta de Rojo era una bestiesa. Suposo que també la pressió de part de la comunitat científica catalana (i no catalana), escrivint cartes a Nature, de fet conec dos casos més de cartes escrites a la revista que no han estat publicades, ha jugat un paper important alhora de que Nature publiqués aquestes dues cartes, doncs és una revista que procura evitar la discussió excessiva de les cartes i és reticent a publicar-ne masses d'un mateix tema. En aquest enllaç us podeu descarregar les cartes complertes.

Camino Moria

La meva descoberta d'avui, el Freak Metal d'El Reno Renardo. Aquest tema li dedico a Nightwing80 (espero que l'ofensa no sigui extrema...) jo no he pogut deixar de riure :-), el millor moment: ... voy Camino Moria, hay que madrugar y vamos toda la peña cantando Manowar...


Ska Soul Descarga and Boogaloo

Ja arriben les festes de La Mercè, i després d'un parell d'anys en que el cartell pel meu gust no ha matat gaire, aquest anys va i ho peten... és que s'ha de ser dolent eh, s'ha de ser dolent!!! Jordi Hereu, socis de govern, qui s'encarregui de programar els concerts del BAM i La Mercè en general, jo us pregunto, perquè a mi? I es que aquest any al BAM a la Fabra i Coats (al costa de casa meva!) tocaran les Pepper Pots, ska band de Girona, el millor ska de Catalunya i una de les bandes emergents més reconegudes d'Europa (demà divendres, i si no podeu anar a Barcelona, a les festes de Santa Tecla a Tarragona hi seran el dissabte dia 20). Però, i atenció que la cosa no queda aquí, els dies 19 i 20 al Carrer Consell de Cent amb Avinguda Meridiana fan uns concerts anomenats Euskal Herria a La Mercè on tots els grups que toquen practiquen sanament el Funk, el Soul, el Boogaloo i l'Ska, combinats entre ells o per separat (com dient, Javi, això era per tu, llàstima que t'hi hagis perdut... odi i ràbia). Especial bona pinta tenen un grup anomenat Los Fulanos, que actuen el 19 i sense cap mena de dubte val la pena veure l'última actuació a càrrec de Dr. Calypso el dia 20. Jo no hi puc anar, això ja ho tenim, però vosaltres si! Així dons, en honor dels exiliats i caiguts en combat, siusplau go on rudeboy style!


Vota fonamental per dominar l'univers!

Com centenars d'altres blocaires em presento als Premis Blocs Catalunya en la categoria de Millor mercenari i futurible dictador galàctic, i també a la de Millor bloc personal. Com que la meva legió de seguidors és infinita us demano el vostre vot, i poder passo de tenir cap a tenir-ne dos (fet que moralment per mi suposaria una gran victòria, sniff).

Grans esperances del cinema de tardor

En els últims tres mesos he descobert tres pel·lícules que encara no s'han estrenat (que jo sàpiga) però que em moro de ganes de veure. Les posaré per ordre cronològic de descoberta. No explicaré gaire cosa, només que la primera conta amb l'apdrinament i la participació de Quentin Tarantino . La segona és un documental (fals, real, ni idea, però la idea m'agrada). La tercera és la nova de Kevin Smith, que després de castigar-nos amb Jay and Silent Bob Strike Back, Jersey Girl i Clerks 2, sembla (i dic sembla) que per fi sortirà del pou creatiu i de mediocritat en que va començar a caure amb Dogma (i que consti que jo adoro al Kevin Smith, per mi la Trilogia de Nova Jersey és el súmmum!). Mireu-vos els tràilers, no tenen desperdici.

Sukiyaki Western Django




A Complete History of my Sexual Failures




Zack and Miri Make a Porn


Más chutes no!

Aquest clàssic entre els clàssics (del que seria spanish bizarre) els hi dedico a la Laura i al Cristian (que em va passar la cançó en mp3, tinc un joia!) que em van acollir a casa seva a Boston i on vaig poder descobrir un espectacle més enllà de la boxa... més enllà del K-1, l'UFC, increïble. Amb tots vostès Los Calis.



Nova temporada

Ja he tornat de vacances, el blog torna a estar actiu (La Gran Travessa també torna a estar activa, doncs durant el viatge a estat tècnicament impossible escriure gaire res, ho emetrem en diferit). I he dit tornar per dir alguna cosa, en el fons no he tornat a enlloc, m'he quedat a Estats Units i escric això a un autobús que em portarà de Boston a la localitat de Wiscasset, Maine i des d'allà a la minúscula i pintoresca població costanera de Boothbay Harbour, fins a on no hi ha bus i hauré d'agafar un taxi, per quedar-me allà tancat durant els propers 2 mesos sencers, doncs no se ben bé com sortir d'allà (no puc pagar un taxi cada cop que vulgui sortir del poble de la Senyora Fletcher). Estaré currant al Bigelow Laboratory for Ocean Sciences, aviam que tal va. I el primer post de tornada, havia de ser un sobre aquest últim Grec a Barcelona, però ahir em va arribar la notícia de que el bloc conjunt que fem sobre còmics, ComiCat, ha aparegut a la revista Presència del passat dia 5, penjo una imatge de la ressenya, em fa molta il·lusió. Ens llegim, encantat de trobar-me de nou a tothom per la blocosfera, putejar per que s'ha acabat les vacances amb la Gemma, putejat perquè pot ser que em passi dos mesos sense sortir d'un petit poble amb la Fletcher, el Sheriff, el Metge, la senyora de la botiga de flors i els diversos assassins locals, perquè per culpa de la Senyora la Fletcher la costa de Nova Anglaterra sembla pitjor que el Bronx. Si la veig fugiré, no vull morir!

Back to Top